Cerca de crítiques

Enquesta

Turandot: segon repartiment

28/4/2015 |

 

Programa: Puccini: Turandot

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell. 24-4-15.

Maribel Ortega (Turandot). Eduardo Sandoval (Calaf). Eugènia Montenegro (Liù). Elia Todisco (Timur). Carles Daza (Ping), Bartomeu Guiscafré (Pang), Marc Sala (Pong). Dalmau González (Emperador). Juan Carlos Esteve (Mandarí). Cor AAOS, Polifònica de Puig-Reig. Coral de l’Agrupació Pedagògica de Sant Nicolau. OSV. Daniel Martínez Gil de Tejada, director. Carles Ortiz, director d’escena.

 

El teatre de La faràndula va acollir divendres la segona funció de la Turandot amb què els AAOS tanquen la temporada. Una producció que, recordem-ho, ha exhaurit les entrades els tres dies a Sabadell, que es representarà en nou teatres més de Catalunya i que mereixeria una quarta funció a la ciutat.

No hi ha dues funcions iguals ni tampoc les percepcions sobre aquestes si l’espectador resta atent. En aquest sentit, cal matisar que l’escenografia de Galobart soluciona bé el pas a l’escena final i genera ambientacions identificables i il·lustratius (Portes de muralla, Sala del Tron i Jardí). Carles Ortiz explica la història de manera directa i planera.

Igualment el discurs musical dirigit per Daniel Martínez Gil de Tejada es percebia més nítid: sense descoordinació rítmica (acte I, per exemple), amb unísons potents, clímaxs gens cridats i amb equilibri entre les cordes del cor, i una agrupació infantil –preparada per Laura Obradors- ben cohesionada i afinada. També és un encert no cedir als aplaudiments al “Nessun dorma” i continuar la funció: per respecte als companys i pel caràcter més mediàtic que artístic que provoco el hit. Només demanaríem un major èmfasi, amplitud i potència –sí, decibels!- en la introducció orquestral a l’acte segon i la transició a l’escena final.

La resta del planter va reiterar la professionalitat i les solvents traces assenyalades a l’estrena: des del trio ministerial (Carles Daza, Marc Sala i Bartomeu Guiscafré) al Timur d’ Elia Todisco, passant pel mandarí de Juan Carlos Esteve i l’Emperador de l’internacional Dalmau Gonzàlez. D’aquest darrer no ens cansarem de reconèixer-li que a la seva edat (75 anys) manté una forma vocal òptim en papers com aquest. Per últim, Maribel Ortega repetia Turandot afermant-se com l’única opció per a la gira per Catalunya: arribar amb forces a un duet final que mereix majors aplaudiments d’un públic massa viciat per les atronadores referències discogràfiques.

El segon cast

Eduardo Sandoval és un tenor líric pur, de volum menys cabalós que Veramendi però que dota al seu Calaf amb un agraït punt de malencolia (sobretot a l’acte I). Posseeix un centre ample, dotat de metall, vigorós i ben projectat com va corroborar el “Nessun dorma”. No obstant, en l’agut i el registre de pas la col·locació no és tan homogènia: a vegades lleument engolada, a vegades oberta i amb un Do sobreagut poc lluït. En qualsevol cas defensa el rol convincentment, amb comunicació, frasejant amb lirisme i sense caure en excés en l’uniformitat declamatòria.

Eugènia Montenegro debutava un paper que li escau vocal i escènicament. La soprano catalana, forjada en aquesta pedrera que són els AAOS, amara Liù d’una dolçor plàcida i sap transmetre’n la bondat i la tendresa; deixant viva la humanitat del personatge en una culpabilitat latent pel seu sacrifici fins a la parafernàlia de l’immediat i efectista final. Se li poden retreure puntuals ascensos atacats sul sotto (des de sota) a l’ària “Signore ascolta” (Acte I) o algun apianament perfectible però el fraseig en les dues àries i, especialment tot l’acte III, va bastir-se en un legato nítid i fluid, en una delicadesa sincera i gens artificiosa. L’inici de “Tu che di gel sei cinta” va ser una de les confessions més humils i emotives que s’han presenciat a la Faràndula les darreres temporades.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell