Cerca de crítiques

Enquesta

Dues joves lluminàries

21/4/2015 |

 

Programa: Obres de Cassadó, Scriabin, Schumann, Xostakóvitx, Chopin.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 17-4-15.

Obres de Cassadó, Scriabin, Schumann, Xostakóvitx, Chopin.

Fernando Arias , violoncel. Luis del Valle piano.

Teatre Principal de Sabadell. 17-4-15.

 

En un abril amb moltes propostes musicals a Sabadell -tant dins com fora les sales de concert-, la convocatòria d’aquest mes a Joventuts Musicals s’ha saldat amb un altre èxit. Dues joves lluminàries com Fernando Arias i Luis del Valle van demostrar una progressió i qualitat artística en un programa divers, d’arrels romàntiques i propici a les efusions líriques d’ampla volada.

L’atent Luis del Valle secundava amb la seguretat de qui domina el teclat amb gest abassegador i subtil a voluntat, i que se sap garantia de recolzament. D’aquesta manera Fernando Arias extreia un so ric i homogeni, amb força vibrat, idoni per a un repertori que explota la preeminència del violoncel amb grans meandres melòdics com l’ Adagio i l’Allegro per a violoncel i piano de Schumann, la Introducció i Polonesa brillant de Chopin i els passatges més tensos i exhalants de la Sonata en re menor de Xostakóvitx. És fàcil pressuposar que un dels seus referents és Rostropòvitx; alhora que, escoltats alguns dels preludis d’Scriabin pel pianista, Luis del Valle es revela com un intèrpret d’ascendència beethoveniana, lisztiana i de Prokofiev.

Ara bé, la intensitat i la puresa cercades per Arias a vegades presentaven certa manca idiomàtica en obres exigents com la de Xostakóvitx. En part per una homogeneïtat expressiva que contrastava poc el “melos” d’arrel txaikovskiana amb l’acidesa i l’ opressivitat pròpies del compositor; per bé que tècnica i rítmicament els resultats fossin meritoris. La ironia en música, tan abstracte com imprecisa, ha de rebassar els marges de l’ambigüitat.

L’adaptació del lied “Que descansin en pau totes les ànimes” de Schubert va cloure una sessió aplaudida per un públic satisfet pel caràcter, la vehemència i la intensitat dels intèrprets. Unes traces presents en la Suite de Cassadó ben enfocada per Arias com a soliloqui i amb precisos sons aflautats a la corda aguda al Preludio-Fantasia inicials i “rasguejats” al darrer moviment.

Per cert, cal recordar que els estossecs, els caramels i els mòbils que cauen al terra provoquen molèsties als altres assistents i als músics que, per damunt de tot, estan treballant i mereixen el màxim respecte?

Fe d’errada

En la ressenya publicada el passat dijous sobre el cor Lieder Camera s’afirmava que Xavier Pastrana era el titular de la formació sabadellenca. Aquest càrrec recau en Elisenda Carrasco des de fa dues temporades.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell