15/4/2015 |
Programa: Le Cinesi Autor: Manuel del Pópolo Vicente García (1831), sobre llibret de Metastasio Intèrprets: Sara Bañeras (Lisinga); Silvia Àurea de Stefano (Sivene); Ana Victoria Pitts (Tangia); César Arrieta
Lloc i dia:Teatre de Sarrià
Intèrprets: Sara Bañeras (Lisinga); Silvia Àurea de Stefano (Sivene); Ana Victoria Pitts (Tangia); César Arrieta (Silango). Piano, Marta Pujol Direcció escènica: Jochen Schönleber, amb Ramon P. Barrio Direcció musical: Raúl Giménez; assessora musical, Michele d’Elia Barcelona té sortides inesperades i de vegades, on menys ens pensem, salta l’estrena insòlita d’una òpera que no s’havia vist i que no semblava fàcil que es veiés mai, perquè és una creació del compositor sevillà Manuel del Pópolo Vicente García, que entre altres títols de noblesa musical va tenir els de ser el primer Almaviva del Barbiere di Siviglia de Rossini (Roma 1816), de ser el pare de les il·lustres María Malibran (recordem que ella té un bust a la façana del teatre Principal, a la Rambla) i de Pauline Viardot; que va ser l’empresari i cantant que va portar l’òpera per primera vegada a Nova York (1824), on va estrenar, entre altres títols, el Don Giovannni de Mozart, en presència de l’ara vell llibretista Lorenzo Da Ponte, i que va escriure nombroses òperes, operetes i peces musicals i va mantenir una acadèmia de cant a París per a la qual va escriure aquesta òpera que ara ens ocupa, en un acte que exigeix habilitat i bona tècnica als quatre cantants que han d’interpretar- la. Acompanyats de manera solvent per la pianista Marta Pujol, els quatre cantants han treballat amb molta dedicació per portar a bon port aquest títol sobre una fantasia de Metastasio, que situa a la Xina tres noies xineses i el germà d’una, que ha estat a Europa i porta la notícia que les dones europees són molt més lliures que no pas les xineses, un missatge molt propi de la Il·lustració, que és quan es va estrenar la primera versió, d’Antonio Caldara (1735), i la més coneguda de Gluck (1754). Tots els cantants han tingut un alt nivell, però ha sobresortit per damunt de tots la magnífica veu de contralt de Sara Bañeras; el tenor César Arrieta ha cantat també amb bon estil i les altres dues cantants han complert també a satisfacció del públic, bastant nombrós, que ha assistit a aquesta curiosíssima i insòlita òpera d’un compositor andalús, aquí encara per descobrir.