El contratenor, aprofitant el seu èxit popular, s'ha embrancat en aquesta aventura musical de Green. El disc gira al voltant de la poesia de Verlaine amb peces d'autors com Fauré, Poldowski, Debussy, Léo Ferré, Saint-Säens i Trenet, entre altres.

L'estructura del recital, ben acompanyat pel pianista Jérôme Ducros, va resultar monòtona. La successió de cançons d'accentuat lirisme, en les quals va incloure diferents versions de poemes com Mandoline o Clair de lune, no va oferir a penes arguments per a la sorpresa. L'extrema sensibilitat de l'artista va aparèixer però, al predominar la interpretació en la franja vocal central, no va poder lluir els seus més virtuosístics recursos.

PREVISIBLES BISOS / La vetllada va arribar fins a uns previsibles bisos amb L'heure exquise de Hahn, oferta en memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria dels Alps, a les quals el Liceu va dedicar el concert. Ja se sap que no tocava barroc, però molts haurien agraït una concessió final per retrobar-se amb l'excel·lència d'aquest artista.