Formidable ocasio la d'aquests dies per gaudir i alhora comparar tecniques i estetiques de directors que estan gairebe en la primera li-nia internacional. Mutti amb la jove orquestra Cherubini, i l'ende-ma Gatti amb la primera orquestra de Franca, de la qual es titular des de fa anys. Dos mons, no nomes des de la perspectiva de la direccio sino dels interprets. Daniele Gatti va centrar el seu programa en la perspectiva francesa -suposo que a tall de comiat ja que l'any vinent sera titular del Concertgebow-amb dues obres de calibre pel que fa al color i l'expressio: La mer de Debussy i La valse, de Ravel. Dos monuments per establir jocs de tensions, treballar amb motius de color, amb brillantors, amb dina-miques contrastades. L'Orquestra va aconseguir donar el so envol-tant que exigeix Debussy, amb jocs d'amplitud que culminen la tensio, amb moments molt deli-cats de solistes (fustes), amb una bona feina del director per concer-tar timbres i plans sonors.

Gatti té una tècnica eficaç, compromesa amb l’expressió, tot i que el seu gest no és de vegades tan clar

Gatti disposa d'una tecnicamolt efica^, compromesa amb l'expres-sio, encara que de vegades el seu gest no arriba a ser tan clar. A La valse vacompletarl'exercicide co-men^ar amb sonoritat molt lleu -en aquesta ocasio exemplar l'apartat de tos, que no van pertor-bar el desenvolupament- en una versio general en que cal subrat-llar el treball dels vents, amb una corda que va sumar sensualitat a la linia expressiva molt ben condui-da. Lamentablement l'enorme sa-la de L'Auditori (i la seva acustica) no va deixar percebre l'efecte en-voltant, el joc de llum i ombres que va ser ben realitzat. Igual com Mutti, Gatti va fer un Txaikovski (Quarta Simfonia) molt personal, amb un control exquisit de la ten-sio sense respiracio, que desembo-ca en l'eclosio sonora. El desenvo-lupament del primer moviment recull caracteristiques del barroc, molt apreciat en la tradicio russa. Contrastos de certa llangor i de brillantor, dialegs fustes-corda i transparencia en l'expressio. Ver-sio doncs summament efica^ d'aquesta gran obra, sense arribar a l'exces sonor, sino subtil i molt aplaudida, i l'orquestravapremiar amb un brillant Verdi, a tall de conclusio. Un detall que parla de la concepcio de les obres d'aquest programa frances (Txaikovski en certa manera ho es). Un nucli frances, doncs, amb la sensualitat italiana