És inconcebible que Valeri Guerguiev i el Mariinski hagin deixat que el seu fins ara irreprotxable currículum barceloní s'hagi tacat amb aquesta infumable proposta. Robert Gambill i Larisa Gogolevskaia, els dos protagonistes, van estar molt lluny d'oferir el rendiment que exigeixen els rols de Tristany i Isolda. El primer, escàs de recursos, va estar sobrepassat pel volum orquestral. Gogolevskaia no va poder dissimular la seva falta de control sonor i la seva incapacitat per transmetre emocions. El sumptuós so de l'aquesta vegada irregular orquestra russa no va poder salvar el que era insalvable davant un desequilibri tan notori. Va ser penós l'intens duo dels amants en el segon acte i part del públic va reaccionar amb esbroncades seguides de moltes desercions de la sala.

Gogolevskaia va arribar sense força dramàtica al passatge final de la mort per amor i el tenor va aguantar com va poder. Ni tan sols la bona feina del sòlid Mikhaïl Petrenko (rei Marke) va compensar, però tant la seva actuació com la de Matotxkina (Brangiana), de bella i ben projectada veu, van ser un bàlsam enmig de la mediocritat. Cinc hores per oblidar.