Agenda
Crítiques
El respecte és l'ingredient bàsic a l'hora d'abordar una peça musical i en la interpretació de Tristan und Isolde ahir a la nit al Liceu va faltar per tot arreu. Primer, falta de respecte a la magna obra de Wagner que va canviar la història de l'òpera amb el seu acord. Segon, falta de respecte a un públic que omplia el Liceu de gom a gom i que havia pagat fins a 199 euros per a veure a Gergiev, l'orquestra del Mariinsky i els cantants solistes que ell havia seleccionat, i que poc a poc va anar abandonant la sala durant els dos entreactes.
Mala peça al teler si en una òpera que es diu Tristan und Isolde no hi ha un bon Tristany ni una bona Isolda. Larisa Gogolevskaya va oferir una falta d'aptitud absoluta i unes carències vocals evidents per al rol protagonista. Depenent de la partitura en tot moment, va presentar una veu gastada, d'aguts projectats sense control i uns terços baix i mitjà molt deficients. A això cal sumar-li cap tipus d'involucració a nivell dramàtic -molt bé que sigui una versió concert però estem parlant de Tristan...- i una falta de connexió amb el públic total. Al seu costat el tenor Robert Gambill va cantar el rol de Tristany amb una veu de color més atractiu, però també amb una falta de potència que va quedar demostrada ja des de l'inici. Especialment traumàtics -sí, traumàtics- van ser el final del primer acte i l'etern i fabulós duo del segon acte que va ser contestat en forma d'esbroncada al final d'acte per part d'una part del públic mentre la resta aplaudia enmig d'un desconcert total.
Incomprensiblement, els secundaris van obsequiar al públic amb un nivell que els primaris no van tenir, però també amb una latent falta d'involucració amb el drama. Una de les poques sorpreses agradables de la nit va ser descobriment de la mezzo Yulia Matochkina en el paper de Bragäne amb un timbre generós, bona potència vocal i imponent presència. En la mateixa línia va estar Mikhail Petrenko com al rei Marke i és que el baix era l'únic que estava anunciat quan la majoria del públic -i m'incloc- va comprar les entrades. Petrenko va estar poderós en el seu monòleg amb una veu adequada pel rol però, com la resta del cast va cantar a un pam del seu personatge. Evgeny Nikitin va oferir un major compromís amb el seu personatge i s'involucrà més com a Kurwenal amb unes prestacions vocals competents. Completaven el repartiment un discret Yury Alekseev com a Melot i uns correctes Dimitry Voropaev com a veu de mariner / pastor i Miquel Rosales com a timoner. També bon rendiment del cor masculí del Gran Teatre del Liceu durant el primer acte.
Valery Gergiev va dirigir l'orquestra del Mariinsky de manera magistral, demostrant que és un director wagnerià de referència actualment i obtenint un so sublim. Només ell és capaç de transmetre la tremolor de la seva mà a la totalitat de l'orquestra obtenint un so que és wagnerià però molt rus a la vegada. Per una altra banda, és ell el responsable d'aquest pèssim nivell vocal de la parella protagonista i de la falta d'involucració general de l'equip vocal, doncs és ell el responsable de selecció del repartiment. De fet, el risc de fiasco era alt, doncs quan va sortir la temporada només s'anunciava a Petrenko i el repartiment complet es va fer públic fa unes poques setmanes, quan el teatre ja estava sold-out. Cal dir que ningú s'esperava això després de la seva triomfant última visita de Gergiev al Liceu amb Iolanta i una sumptuosa Anna Netrebko, en el seu debut al Liceu. Les causes del fiasco i del nostre trauma -sí, trauma- mai les sabrem: Deixadesa de Gergiev? Falta de consideració cap al públic del Liceu? O retallada d'última hora dels caixets?
Al final de la representació, el públic només va ovacionar a l'orquestra demostrant que els veritables -i únics- triomfadors de la nit van ser els professionals i meravellosos músics del Mariinsky. I després, tothom va marxar molt emprenyat cap a casa.
