Ja abans de començar el concert, la sensació de viure tot un esdeveniment surava en l'ambient,
diumenge a la tarda, al Palau de la Música Catalana: veure el mestre Savall dirigir per primer cop la Passió segons sant Mateu era un esquer de primer ordre que fins i tot va atreure públic estranger. Al meu costat, una parella d'austríacs estaven indignats perquè cinc minuts abans de començar l'espectacle encara hi havia gent entrant: “Això a Viena seria impensable!” A darrere, uns nord-americans s'extasiaven contemplant la sala modernista: “Mare meva! Mira quin lloc!” La veritat és que feia goig: el recinte estava ple a vessar d'un públic expectant i ben disposat, dignificat per personalitats del món cultural, com ara l'escriptor Jaume Cabré –melòman confés–, el poeta i hebraista Manel Forcano, que sovint treballa amb Savall, o el novel·lista andorrà Albert Villaró.

Aplaudiments: Savall apareix a l'escenari amb una túnica negra i un posat sacerdotal. Ataca solemne i reverencial els primers acords de la magna obra. Amb una conducció amorosida, dirigeix tot aquell magma i de músics –entre instrumentistes i cantants–, pels puja i baixa de la partitura. Ataca amb contenció i avança amb peus de plom per la narració sobre la detenció de Jesús al jardí de Getsemaní. No és fins a la segona part, amb el judici i la crucifixió, que l'emoció esclata a l'escenari. De recitatiu en recitatiu, el conjunt va prenent volada atenyent moments superbs, com el que ofereix el contratenor holandès Maarten Engeltjes a l'ària Erbarme dich, Mein Gott, la quinta essència de la Passió. O bé, l'ària Aus liebe, que broda la soprano catalana Marta Mathéu, d'una intensitat tan gran que hauria convertit al cristianisme l'agnòstic més recalcitrant. Un altre dels moments de màxima atenció, ben segur: quan Savall deixa el podi per abraçar la viola de gamba. Primer per acompanyar el tenor Thomas Hobbs i, més endavant, el baix Stephan McLeod a l'ària Komm, süsses Kreuz. Interpretades normalment al violoncel, la viola da gamba de Savall confereix un so d'aram a les àries assolint una refinació exquisida. Ras i curt: la comunió ja estava consumada.

Gran ovació per a Savall, que ha demostrat que està més que preparat per fer l'Everest, com diu ell mateix referint-se a la Passió. Entre els solistes més aplaudits, el puntal de l'obra, l'evangelista, el tenor Jörg Dürmüller, que va dosificar amb gran saviesa el relat i li va donar volum i relleu. Jesús, el baríton Matthias Winckhler, va ser contundent i precís. Però el més aclamat va ser el contratenor holandès Maarten Engeltjes, que va anar transformant la seva fredor inicial en una emotiva interpretació de les seves parts. Es veu que ja als 16 va debutar amb les àries de contralt de la Passió segons sant Mateu. Molt convincent, també, l'expressiu baríton Matthew Brook, que va aportar brillantor i dinamisme al conjunt. De la seva banda, Le Concert des Nations va mostrar, un cop més, que té instrumentistes de gran qualitat, i la Capella Reial de Catalunya excel·leix amb aquest repertori com ho fa amb qualsevol peça polifònica vocal del Segle d'Or hispànic. També van fer molt bon paper el Cor Infantil Amics de la Unió. Una nit, en resum, per recordar.