Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Philharmònica de Munic al Palau

Cloenda orquestral

24/6/2004 |

 

Obres de Strauss, Schönberg, Copland i Bartók. Martin Spangenberg, clarinet. Orquestra Filharmònica de Munic. Director: Andrei Boreiko. Palau 100, Barcelona, Palau de la Música, 21 de juny.

Com si fos un aperitiu de cara al curs vinent, amb el seu desembarcament de centúries rutilants, Palau 100 va cloure la temporada 2003-04 amb una orquestra que l'aficionat amb memòria relacionarà amb afecte amb Sergiu Celibidache. La Filharmònica de Munic continua sent un conjunt admirable, equilibrat en totes les seccions (destacable en especial la fusta), amb una prestació que es va convertir en el principal al·licient de la vetllada davant la caiguda del cartell del seu titular, James Levine. Per substituir el boss del Metropolitan de Nova York es va acudir a un director rus, Andrei Boreiko, de millors maneres que resultats. Sadollar-se en la multitud de detalls instrumentals que ofereix el Till Eulenspiegel de Strauss no és cap pecat, sobretot si es compta amb una orquestra capaç de subratllar-los amb virtuosisme; en canvi, sí que són blasmables aquests estira-i-arronses del discurs, aquest trencament continu de la línia a favor de la creació de vinyetes coloristes, però deslligades entre si.

Un problema semblant va afectar la Verklärte Nacht de Schönberg: els contrastos entre agitació i calma van ser tan forçats que la secció final va sonar més exànime que alliberadora. Tot i un so no sempre prou net, Martin Spangenberg va fer una àgil lectura del Concert per a clarinet de Copland, especialment feliç en el meravellós primer temps. La connexió entre intenció i resultat va ser més afavoridora per a Boreiko en la suite d'El mandarí meravellós. Una òptica més expressionista, més feridora d'aquesta obra mestra de Bartók és ben possible, però batuta i orquestra van convèncer en el seu retrat electritzant d'aquesta convulsa peça.
X.C.
Avui