CRÍTICA

Guanyador de concursos com el Txaikovski i apadrinat pel desaparegut Lorin Maazel, el violinista va exhibir un gran virtuosisme. El so que va extreure del seu J. R. Guadagnin va assolir nivells poc habituals en un artista de tan sols 26 anys. Li falta fins i tot polir matisos, però la seva resposta a les exigències de l'enlluernador Concert per a violí i orquestra de Brahms va ser magnífica.

El violí es va imposar a l'orquestra, però aquesta va fer tot el possible perquè així fos. Una propina amb Capriccio núm. 24 de Paganini es va encarregar de tancar una aclamada primera part.

La formació berlinesa va donar el millor de si amb tota la seva artilleria sonora, amb 60 components en la corda, en la Simfonia número 2 de Rakhmàninov. El recorregut per aquesta magna obra fins a arribar a l'Allegro vivace final, on es tornen a sentir els temes dels tres primers moviments, va emocionar un auditori que encara es va poder delectar amb el Vals de la Masquerade de Khatxaturian. Nit completa.