Cerca de crítiques

Enquesta

Bon Rakhmàninov, deficient Brahms

5/3/2015 |

 

Programa: Orquestra del Konzerthaus de Berlín. Director: Dmitri Kitaienko. Solista: Eric Silberger, violí

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Un ja imagina que cada programador mira només la seva programació, sense fixar-se amb les altres, però és ben curiós que un mes després que l’OBC ens oferís el Concert de violí de Brahms (amb Hilary Hahn) i la Segona Simfonia de Rakhmàninov, l’Orquestra de la Konzerthaus de Berlin ens els repetís. Casualitats de la vida que entomem amb bona cara, sobretot si són dues obres gegants com aquestes.

En general el concert no va estar ni de lluny prop del nivell de les propostes que arriben d’Ibercamera, i més quan encara recordem admirats el pas de la Philharmonia, per exemple. El violinista Eric Silberger demostrà virtuosisme però fredor. Tot i que anà guanyant confiança a partir de la cadenza de l’Allegro non troppo inicial, en cap moment va fer ser el romanticisme de l’obra, excessivament analític. No va estranyar per això que en el quasi obligat bis ens obsequiés amb un dels Capricis de Paganini, el ‘twentycuatrro’, segons el jove violí. Pura pirotècnia vàcua. Molt efectisme però poc suc. L’Orquestra tot i millorar després de la pausa va estar malament. Dmitrij Kitajenko només marcava el temps i no va ser capaç d’aturar les desmesurades ànsies de protagonisme de les trompes que massa sovint ofegaven el violí.

Amb Rakhmàninov el to millorà ostensiblement. Kitajenko dirigí aquest cop atenent els matisos i amb una lectura neta, exposant amb claredat els temes, es guanyà una favorable resposta del públic.

Ignasi Albors
Catclàssics