Joâo Pires al Palau. Durant els més de 40 minuts de la immersió de la il·lustre pianista en aquesta majestuosa peça va resplendir la fusió del seu personalíssim so ple d'expressivitat amb l'esperit d'un autor del qual és una intèrpret de referència. Va ser en aquesta memorable segona part de la cita, amb la qual dimecres va celebrar la seva 23a visita a Ibercamera i els 30 anys de relació amb el cicle, on es va evidenciar aquella singularitat expositiva de l'artista.

En els seus concerts a Barcelona no només ha establert càtedra amb el seu art irrepetible sinó que ha contribuït a fidelitzar el públic en aquesta classe de propostes. Schubert va sonar millor que mai amb tot el seu joc de contrastos. De la grandiositat del primer moviment va passar al melodiós segon fins a arribar al brillant i sorprenent ritme del tercer i a un final trepidant.

Abans, i com acostuma a fer des que un dia va llançar el seu projecte Partitura, va donar l'alternativa a la ciutat al jove pianista belga Julien Libeer, de 27 anys, guanyador del prestigiós concurs Juventus i aplicat alumne de la mestra portuguesa des del 2012. La menuda però enèrgica artista el va convidar a compartir escenari amb ella interpretant a quatre mans l'Allegro en la menor per a piano D 947, també de Schubert. Va ser com una classe en directe pletòrica d'empatia entre tots dos. L'estrella no va dubtar a renunciar al lluïment propi per adaptar-se al fraseig i ritme del company. Van aconseguir tots dos una gran fluïdesa sonora.

Libeer va tenir els seus 25 minuts de glòria en solitari amb Le tombeau de Couperin de Ravel, on l'artista va acreditar el seu talent amb una àgil i polida versió de l'obra. Tots dos tornarien a tocar junts en la breu propina Homenatge a Schubert de Kurtág. Va ser una vetllada de gran intensitat en què el públic es va quedar amb més ganes de Pires.