La puresa del seu delicat timbre, exposat amb un fraseig lleuger, va sonar una mica plana i sense que gairebé s'apreciessin les diferències estilístiques entre els autors. L'artista semblava estar més pendent d'obtenir una correcta emissió per arribar a les localitats més allunyades de l'escenari, que dels resultats estètics del seu programa. El resultat d'això va ser el d'una evident falta d'emoció.

En les seves primeres incursions amb Haydn, entre elles la peça 'The wanderer' (El caminant) que dóna títol al seu projecte, ja es va apreciar una certa falta de convicció. El mateix to va mantenir en les primeres peces de Schubert, precedides per un preciós vals interpretat a soles per Halperin.

Hi va haver lirisme en els moments més introspectius i en alguns dels 'lieder' romàntics o al·lusius a la naturalesa. No va fer, en canvi, la sensació que passés res especial, més enllà de la correcció interpretativa, en l'esperada 'Ave Maria' de Schubert i tampoc va acabar de trobar-li el to a la imponent 'Death and the maiden' del mateix autor.

Curiosament l'artista va estar molt millor en unes propines que semblaven propiciades per la pianista. Una cançó de l'israelita Idan Reichel ens va tornar el cantant que coneixem i el mateix va passar amb una cançó de bressol hebrea de Sasha Argov. Sensibilitat a flor de pell en aquest moment final que, no obstant, no justifica una aposta global inferior a l'esperat.