En el seu viatge sonor per aquestes obres creades durant la transició del classicisme al romanticisme gairebé no hi va haver pausa. Va començar amb la cristal·lina Sonata número 17 mozartiana, que s'inicia amb un Allegro cantabile, segueix amb un pausat Adagio i tanca amb un rítmic Rondo. Allegretto. Amb la Sonata número 31 de Beethoven no va variar gens ni mica la precisió interpretativa, però sí l'adaptació a la personalitat de l'autor, com succeiria amb la resta de les versions del concert. Els quatre moviments, tots en mode major i en tempo pausat o ràpid, van trobar el discurs exigible per a la peça.

Abans de les propines, Schiff va fer una exhibició amb la Sonata en la major de Schubert, obra composta dos mesos abans de la mort de l'autor. La peça, oferta després d'una breu sonata de Haydn, va entusiasmar un auditori emocionat per l'equilibri i harmonia d'una execució de net fraseig. Magistral.