26/1/2015 |
Programa: Orchestre National de Lyon Direcció: Leonard Slatkin, director Intèrprets: Hélène Grimaud, piano
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Dins aquesta estranya temporada de concerts a l’Auditori, per la varietat d’orquestres que van passant aií com pel llistat de directors que comanden per uns dies l’OBC, ara –potser casualment- sembla que passem pel període brahmsià. Segurament sense haver-se planificat així (un té la sensació que massa coses passen darrerament a l’Auditori per casualitat) fa uns dies l’Orquestra del Liceu programava la Primera Simfonia de Brahms; ara el Primer Concert per a piano i el proper cap de setmana el Concert per a violí, amb Hillary Hahn. I no és una queixa. Prou que ens agrada escoltar Brahms!
L’Orquestra Nacional de Lió és una molt bona orquestra, com va demostrar-nos amb una de les seves especialitats, Saint-Saëns. Tot i això la lectura de Brahms, interpretada amb correcció tot i algunes errades inicials, va resultar poc creïble. Malgrat millorar a mesura que avançava es feia evident que l’alemany no és el seu idioma propi. Hélène Grimaud bé en general, també anà de menys a més i va oferir el millor de sí mateixa en un bis del que tenia poques ganes però al que la insistència del públic va arrossegar.
Amb la pausa i els autors francesos l’orquestra canvià del tot. Sembla que el caprici de la solista havia provocat canvia de dalt a baix l’ordre del programa i arribava l’hora de la France! L’exuberant llenguatge del jove Mantovani va fer treballar molt i bé les seccions de percussió i metall i van bordar una Tercera de Saint-Saëns. Obra de plenitud de l’autor de variada i rica orquestració, que inclou l’orgue i el piano a quatre mans, va ser dirigida amb intensitat pel veterà director americà Leonard Slatkin, qui dirigeix la Nacional de Lió des de 2011.
La preciosa peça de Ravel de la propina va ser encara millor i va fer que, malgrat el fluix inici, marxéssim cap a casa amb bones sensacions.