Anant a aquest concert, ha estat grat escoltar aquesta orquestra que en el Concert per a piano núm. 1 de Brahms va deixar veure petites fallades en metalls, millorant notòriament a partir de mitja obra. Va ser un Brahms una mica literal en expressió i en el joc de tensions inicial. La pianista Grimaud, de so potent, sense aprofundir en la inflexió i projecció de la frase, encara que de bastant bon resultat general. Bona idea la d’incloure obra recent, en aquest cas Postludium de Bruno Mantovani, una partitura amb brillantor, amb una petita xaranga inicial de ritme i color, amb motius que s’inserien amb naturalitat i sensibilitat en el discurs més pausat i calmat de la resta de l’obra, com la presència d’una tempesta i la seva manifestació puntual.

Música de molt bon resultant sonor, eficaç en l’expressió. Va culminar el concert amb una especialitat de la casa, el Saint-Saëns de la seva Simfonia núm. 3 amb orgue, que es va manifestar amb eloqüència, amb un excel ·lent treball orquestral que va deixar veure l’eficàcia de les seccions. El mestre Slatkin, de prolongada trajectòria, va ser exigent i clar en l’expressió, amb una preciosa versió (propina) del jardiner Maurice Ravel.