Cerca de crítiques

Enquesta

Dialèctiques que sanegen

25/1/2015 |

 

Programa: Obres de Bach, Locatelli, Baguer i Mozart.

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana. 24-1-15.

Obres de Bach, Locatelli, Baguer i Mozart.

Abel Tomàs, violí. Arnau Tomàs, violoncel. OSV.

Palau de la Música Catalana. 24-1-2015.

 

L’OSV es reduïa a la meitat i a un terç per afrontar algunes de les quatre obres del barroc tardà i del classicisme d’un programa liderat pels germans Arnau i Abel Tomàs. Ambdós músics, membres del Quartet Casals i convidats enguany com artistes residents, van realitzar una feina d’enllustrament i exigència de la Simfònica del Vallès justament reconeguda pel públic. Enmig de criteris historicistes cada vegada més diversos, les formacions simfòniques han d’afrontar programes d’aquests períodes per sanejar, ampliar i reorientar les dinàmiques de grup i els enfocaments tècnics. A això es referia Christopher Hogwood quan fa anys afirmava deia que “Haydn és com un hospital per a les orquestra simfòniques”.

En aquest sentit l’aportació dels germans Tomàs, especialment Abel com a concertino i director, ha suposat una aposta valenta i encertada. El programa, igualment adequat, obligava a treballar la dialèctica en la construcció per blocs i seccions, els jocs entre solo-tutti; de pregunta-resposta, de forte-piano i de silencis-música. Es va establir una reciprocitat entre músics com feia vetllades que no veia en la formació. Es va intuir des del Bach inicial amb els creuaments de mirades, les inspiracions que marcaven entrades i un joc de cos que servia, per exemple, per a canalitzar l’explosió d’energia quasi vivaldiana del continuum rítmic en el darrer moviment del Concert de Brandenburg núm 3. Es va corroborar amb el quartet per a cordes inscrit l’Adagio de la Simfonia núm. 15 de Baguer. I va captivar en la Simfonia núm. 40 de Mozart, excel·lent en tensió dramàtica, en part per uns atacs de conjunt intensos i contundents sense barroerisme. L’ afinació convincent, la nitidesa en l’articulació i la resolució d’accents i sforzandi van arrodonir una lectura excitant, coherent i propera a l’Sturm und Drang. Sobretot al darrer moviment i en l’Andante que, com tot el concert, denotava molt bon anàlisis dels desenvolupaments temàtics aparellats als entramats tímbrics (flauta enfront violins; trompes amb oboès).

Per cert, el descafeïnat programa de mà no indicava el quart moviment de la simfonia de Baguer. El vincle solidari del concert aquesta vegada era per a ACNUR.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell