Cerca de crítiques

Enquesta

Fluixa Primera de Brahms

19/1/2015 |

 

Programa: L'Orquestra del Liceu: Falla / Brahms

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

L’interessant intercanvi que proposen l’OBC (amb La voce in off de Montsalvatge i La voix humaine de Poulenc al Liceu) i la Simfònica del Liceu a l’Auditori ens dugué el passat cap de setmana un concert amb un breu aperitiu de Schumann, l’Obertura de les ‘Escenes de Faust de Goethe’, les ‘Noches en los jardines de España’ de Falla i la Primera Simfonia op.68  de Brahms.

Musicalment el concert va anar –malauradament- de més a menys. Bon començament amb Schumann, so compacte i rodó tot amb alguna imprecisió en les entrades de la secció de vent. L’obra de Falla, plantejada inicialment com un conjunt de Nocturns fins que el pianista català Ricard Viñes, a qui està dedicada, li suggerí la forma de rapsòdia per a piano i orquestra. És una obra molt perfumada, segurament la més impressionista del catàleg del gadità, molt moderna tímbricament i farcida de referent folklòrics, sobretot la part central (Danza lejana). El pianista Josep Colom que, sense tenir el rol de solista, té un paper destacat va respondre perfectament a la brillantor requerida però on va excel·lir va ser en les propines, intel·ligentment triant Brahms per anunciar el plat fort del vespre amb una intensa interpretació del Capriccio Op 116 núm 7 i de l’Intermezzo en La major 118 núm 2.

Finalment, la millor Primera simfonia de la història de la música. Després d’una llarga gestació (tenia 44 anys) Brahms era més que conscient que els seus contemporanis l’esperaven i volien veure si seguia l’estela de Beethoven i si hi estava a l’alçada- . El primer moviment, amb un impressionant repicar obstinat  del timbal, presenta una tensió que no es dissol realment fins l’entrada del segon tema del poderós Finale, clar homenatge al seu admirat Beethoven. La Desena Simfonia de Beethoven (tal i com una mica maliciosament la batejà el director Hans von Büllow) és una obra densa plena de possibilitats per una orquestra en forma. Malauradament la interpretació de la Simfònica del Liceu va ser plana amb força desajustos tímbrics i amb uns metalls massa presents i poc subtils, massa amics dels fortissimo.

Ignasi Albors
Catclàssics