ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Sibil·la renovada

27/12/2014 |

 

Programa: Cant de la Sibil·la Intèrprets: Eulàlia Fantova, mezzosoprano; Cor de Cambra Francesc Valls Director: David Malet

Lloc i dia:Catedral de Barcelona

Una cosa és l’organització de l’any pel que fa a les qüestions litúrgiques, que coincideixen amb els cicles naturals i econòmics, i una altra l’organització social que en alguns casos pot no coincidir. Les cantilenes i esperances de la loteria s’han introduït en aquest cicle, molt marcat en aquesta ocasió del Nadal pel consum. En moltes societats no llunyanes les famílies celebren la Nit de Nadal i el Nadal entorn de la taula i els regals de l’arbre, i allunyats d’alguns rituals comunitaris que han marcat la tradició cristiana, com és la missa del gall, que en molts casos s’anticipa per facilitar aquestes trobades familiars.

Sorprèn, doncs, trobar en aquest racó del món que és Catalunya una altra organització social, més propera al ritual tradicional. Al marge del tió infantil, aquí s’ha fet per recuperar, per exemple, l’antic Cant de la Sibil·la i la seva presència al temple abans de la missa, i, en coincidir-hi, la Nit de Nadal queda allunyada del sopar familiar i s’apropa a compartir el ritual comunitari. Per a això ha vingut a donar un cop de mà el famós Sant Esteve, prolongant la festa. En fi, el cert és que a moltes esglésies de l’àmbit lingüístic català és possible gaudir d’aquest cant tradicional i oracular de la Sibil·la, i en més d’una a Barcelona. El de la Catedral de Barcelona té la particularitat de la fidelitat historicista, producte dels estudis duts a terme per destacats musicòlegs i historiadors, actualitzats per la medievalista Maricarmen Gómez, i interpretada pel Cor Francesc Valls amb la seva sibil·la particular Eulàlia Fantova.

Així, doncs, la representació d’aquest any, en la línia de reunir els elements antics i els actuals, encarregant una peça a compositors, ha fet un pas endavant i el convidat per a l’ocasió, Xavier Pagès, va recompondre, partint del cant original de la Sibil·la totes les tornades que entona el cor. No és nova l’experiència, ja que es feia des de temps dels grans polifonistes, almenys, i la seva obra –la de Pagès– imprimeix una gran força dramàtica en una partitura seqüencial, en què en les diferents tornades (en aquesta ocasió més de les habituals) es va treballant en termes polifònics partint de la melodia central. Un formidable treball que ha de marcar una fita en aquesta història, tot i que he de dir que, limitant-se el compositor convidat, com havia estat fins a ara, a renovar l’última tornada, ens permetia també gaudir dels grans polifonistes del passat. Així, el ritual de la Sibil·la ens ha deixat una bona novetat musical, tot i que, com ja és habitual, en els discursos institucionals, no ha anunciat res de nou. Sí que va comentar David Malet, que la seva feina –formidable, afegeixo– amb el cor, acabarà ben aviat.


JORGE DE PERSIA
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet