CRÍTICA

Carismàtica, expressiva, glamurosa, sensual i amb un timbre poderós, càlid i lluminós, Anna Netrebko va posar dimecres a la nit el Palau als seus peus. La mediàtica soprano russa, de 43 anys, va conquistar el recinte modernista amb un repertori d'àries d'heroïnes verdianes i altres de veristes. Va ser un intens recital coronat amb una propina de la bellíssima Cançó de la lluna de Rusalka i un bis de la ja interpretada Io son l'umilde ancella, d'Adriana Lecouvreur.

Una correcta Simfònica del Vallès, dirigida per Massimo Zanetti, i el tenor i parella sentimental de l'artista, Iussif Eivazov, van completar l'elenc d'aquesta festa lírica. La mediàtica cantant no va defraudar, malgrat les limitacions d'un format que li queda petit per mostrar les enormes qualitats d'actriu que llueix a les òperes.

Tot i així, el seu desplegament va ser generós en l'aspecte dramàtic, salvant algunes llicències que ella es pot permetre, com cantar d'esquena a la platea o oferir seductores passejades per l'escenari sense que se'n ressenti la seva prodigiosa qualitat vocal. L'entrada que va fer amb un llarg vestit vermell, després d'una plana interpretació a càrrec de l'orquestra de l'obertura de La forza del destino, va ser rebuda amb entusiastes aclamacions.

ELEGÀNCIA I MATISOS / En la interpretació de la primera escena de Macbeth va mostrar, des del recitat inicial, l'elegància del seu fraseig. La bellesa, el color i els matisos de la seva veu ens van remetre a la diabòlica Lady Macbeth. Netrebko va emocionar després amb una versió de la primera ària de Leonora d'Il trovatore, i va enlluernar amb el seu segell més expressiu en el duo del primer acte d'Otel·lo al costat d'un mediocre Eizakov. La parella no va escatimar els petons i les abraçades que marca l'escena.

Les àries dedicades a Manon Lescaut de Puccini van centrar una segona part en què l'artista va aparèixer amb un vestit platejat. Meravellosa va ser la interpretació de La mamma morta, d'Andrea Chénier, amb què va rebre l'ovació més intensa de la gala. La ja citada ària d'Adriana Lecouvreur va precedir el puccinià duet final. Als bisos, el tenor va interpretar Nessun dorma, aplaudit per ella i pel públic, impactat pel tsunami Netrebko.