20 anys de Messies participatiu en el Palau de la Música per iniciativa de La Caixa és com per sentir-se orgullós davant la feina ben feta. Perquè l’emoció s’encomana entre els més de quatrecents cantants no professionals que, després de setmanes d’assaig, culminen un projecte amarat de la música de Händel. En les edicions anteriors, els nivells qualitatius d’orquestres, cors, solistes i directors convidats ha estat variat, però sempre amb un mínim de notable alt. Notable (sense alt) ha estat la feina de Robert Howarth davant The Orchestra of the Age of Enlightment i el cor corresponent.

Perquè, a part de la feina participativa preparada per Jordi Casas Bayer i Daniel Mestre, la lectura que Howarth va imprimir a Händel va ser superficial en molts dels seus passatges, buscant l’efecte i no tant la intencionalitat expressiva a partir de la força dels textos bíblics. La cosa va quedar a mig camí, sense la pell de gallina que provoquen alguns dels passatges més cèlebres de la pàgina barroca. Tot això malgrat el bon rendiment orquestral, sobretot de la corda. Solistes passables, amb feina meritòria del tenor John Mark- Ainsley i de la soprano Sophie Bevan, però sense brillantor, per a una edició d’un Messies que mereixia molt més, sent aquesta la vintena amb participació de ciutadans anònims.

Missió complerta per part de La Caixa. I és que això de la participació està molt bé, però... ¿i si de tant en tant tornéssim a uns Messies amb orquestra i cor de professionals, que ens acostin de nou a l’essència d’aquesta pàgina tan excelsa?