Cerca de crítiques

Enquesta

'El Pessebre' de Pau Casals a l'Auditori pel Fòrum

Més enllà de la música

9/6/2004 |

 

'El pessebre', de Pau Casals. Amb Isabel Monar, Anca Violetta Paraschiv, Joan Cabero, Enric Serra i José Antonio López García. Coral Canigó de Vic, Coral Cantiga, Cor Ciutat de Tarragona, Cantoria de Girona i Cor Ginesta de Cervera. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Direcció: Antoni Ros Marbà. Fòrum Ciutat. Barcelona, Auditori, dia 5 de juny.


Entusiasmarà o no, agradarà més o menys, però no conec ningú que no senti respecte per a l'oratori que Pau Casals (1876-1973) va compondre sobre el Poema del pessebre que va fer guanyar a Joan Alavedra, company d'exili a Prada, els Jocs Florals de 1943 a Perpinyà. Versos senzills amb estupendes imatges de la natura que configuren una triple estructura narrativa en què els personatges emblemàtics d'un naixement remeten a premonicions de la Passió i, en una tercera projecció, a la glorificació de Déu i a un cant de pau. Ja a Puerto Rico, Casals va magnificar el final en vistes a l'estrena a Acapulco el 1960, al país que tants exiliats catalans havia acollit.

Casals va trobar en el poema d'Alavedra i en la iconografia de Fra Angelico la inspiració per a una partitura diatònica certament retrògrada en el pla històric però d'una admirable eficàcia en utilitzar la música com a idioma universal capaç d'agermanar sensibilitats diferents. De Mendelssohn a Richard Strauss, el referent és sempre -amb tocs localistes- el romanticisme germànic, i l'orquestració del seu germà Enric rebla el clau del vuitcentisme. El pessebre -com les Suites de Bach que sonen aquests dies- convoca la presència del gran violoncel·lista al Fòrum de les Cultures d'acord amb el més elevat dels seus esprits.

En gran forma i amatent als detalls, el director Antoni Ros Marbà potencia la inducció -inherent a l'obra- cap als aspectes més grandiosos, amb una OBC amb òptimes intervencions solistes, però llastada per evidents inèrcies internes, i una bona resposta del cor múltiple format per cent setanta veus provinents de les quatre províncies catalanes. Per cert, per a quan un Pessebre participatiu?

El Canal 33 retransmetia la vetllada i aprofitant l'avinentesa de viure prop de l'Auditori vaig fer l'experiència de seguir-ne una part per televisió. Estic, doncs, en disposició de dir que els teleespectadors van gaudir d'una millor correlació entre solistes i orquestra, i els assistents al concert, d'una plenitud simfònico-coral més destriada. Una manera de dir que la música tapava les veus d'uns cantants esforçats, però que no arribaven als confins de la sala. La soprano Isabel Monar va dominar clarament el quintet vocal i va ser clamorosa la inadequació de la mezzosoprano romanesa Anca Violetta Paraschiv, aliena al text, a la dicció i a l'estil.
Xavier Casanoves Danés
Avui