Perianes va mostrar la maduresa artística que l'ha convertit en un intèrpret molt sol·licitat. Al Palau va exhibir la claredat i profunditat del seu discurs. I un rigor que a la primera part va arribar a semblar fred a un sector de l'audiència, però que sols demostrava la serietat de la lectura de les obres triades. Per contra, en la continuació la sala va acabar aclamant-lo per la seva magnífica interpretació de la Sonata per a piano, número 31 de Beethoven, que va constituir el moment culminant del programa.

No va desmerèixer tampoc la subtil recreació del Preludi i fuga en mi menor de Mendelssohn, amb l'ombra de la influència de Bach a la partitura. El recolliment del pianista, que va tornar a mostrar el seu domini de les dinàmiques i un delicat fraseig, va omplir d'emoció el ja entregat auditori. Abans, havia iniciat la segona part amb l'enigmàtica Sonata número 27 del geni de Bonn. El programa havia arrencat amb quatre de les Romances sense paraules, tretes dels quaderns d'aquesta col·lecció de Mendelssohn. La Sonata número 12 de Beethoven va arribar natural, amb una corprenedora recreació de la marxa fúnebre del tercer moviment. Les Variacions serioses del compositor d'Hamburg van mostrar la dotació tècnica del pianista, que va regalar una propina.