Bon concert de l’OBC aquest cap de setmana. Tot sota control. Un director i un concertino noruecs experts en el seu univers sonor i en el repertori proposat, i un jove i brillant solista català. I més encara: a l’after sabatí, una diva del jazz noruec. Crec que hi va haver acord general en aquest sentit de part dels nombrosos assistents, sobretot d’haver gaudit amb el Concert en la menor per a violoncel de Saint-Saëns en una delicada, molt directa, propera i estimulant versió del jove violoncel·lista Pau Codina. Un so delicat, un tractament subtil de la partitura quant a la projecció, a posta de l’expressivitat del viatger i cosmopolita compositor francès.

Codina té una molt bona tècnica i els seus avenços en la recerca del so són molt significatius. Enhorabona. Per fi ens vam acostar en aquests programes als contorns del modernismeeuropeu, amb l’admirat Grieg, admirat pels nostres modernistes, especialment Granados i Falla. Aquesta versió de Peer Gynt, en una suite seleccionada pel mateix director, va resultar en una treball molt reeixit de la corda, en homogeneïtat de so i articulació, i fins i tot dels vents. La soprano Elena Copons va cantar amb professionalitat els números finals de la selecció. No va fer seu aquest timbre translúcid que comunica emoció, però sí un treball molt musical i de categoria. El programa va començar amb l’inextingible Carl Nielsen i la seva obertura Hèlios, d’enlluernadora homofonia i senzillesa de vegades preocupant, en especial per a les trompes.