Cerca de crítiques

Enquesta

Itàlia torna al bon camí l'OBC

19/11/2014 |

 

Programa: La Itàlia de Mendelssohn i Berlioz

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Sisè concert de la temporada OBC i per fi bones notícies. ‘La Itàlia de Mendelssohn i Berlioz’ va ser un bon concert. Aquesta irregular temporada de l’OBC, almenys fins el moment, està notant sensiblement els continus canvis de director i considero que el nivell dels diferents concerts ha depès massa de la qualitat i dedicació del director de torn.

Per sort, en el cas que ens ocupa, l’atenta i meticulosa direcció d’Emmanuel Krivine va fer rutllar una orquestra en què, aquest cop sí, va estar a l’alçada a totes les seccions, percebent finalment la tan necessària recuperació en els vents.

La vetllada va començar amb una nova obra del compositor resident d’enguany a l’Auditori, Benet Casablancas. A diferència d’altres de les interpretades aquesta temporada i l’anterior, l’Obertura festiva de dissabte no va tenir, per superficial, la gràcia d’altres companyes de catàleg del sabadellenc. S’esbossen idees que abans de concretar-se en res desapareixen per donar pas a noves que tampoc s’exprimeixen.

A partir d’aquí, Itàlia. Dues obres contemporànies de dos compositors tan diferents com Mendelssohn i Berlioz, ambdues amb aquest bell escenari. Una lluminosa Italiana que manté un gran respecte a la forma clàssica de l’alemany, queva contrastar amb la lluita per trobar el format adequat del francès qui, a ‘Harold a Itàlia’, fusiona el que podria ser un concert per a viola  amb un poema simfònic. Una mena de simfonia programàtica que va ser encarregada per Paganini i que va ser el millor del concert. El solvent viola israelià Amihaï Grosz va prendre el rol protagonista donant veu al Harold de Lord Byron. Preciós duet inicial amb l’arpa del inaugural ‘Harold a les muntanyes’ i destacable el bis amb que ens va regalar, el Preludi de la primera Suite per a violoncel de Bach.

Ignasi Albors
Catclàssics