És un retorn als orígens. D’alguna manera, i tal com ell mateix ens explica en les notes al programa, aquest viatge a través de Marin Marais, i els Mr. de Sainte Colombe, pare i fill, ha estat el viatge iniciàtic de Jordi Savall; i per què no, de la viola de gamba al món d’avui. Salvant les distàncies, d’alguna manera el que ha estat Pau Casals per al posicionament del violoncel com a solista als escenaris a través fonamentalment del seu contacte amb les suites de Bach, ho podríem dir de Savall a partir de la seva feina amb aquest repertori francès de temps de Lluís XIV i el renascut instrument, al qual en aquesta ocasió ha dedicat tot el programa en solo. Un repte en la tècnica i en el conceptual van ser la formidable selecció i agrupació de peces per petits mòduls, tant dels autors citats del canvi del segle XVII al XVIII, com les de Tobias Hume, anterior, de començaments del XVII. Aquest programa del concert a L’Auditori va començar amb una mirada a l’exotisme de la cort de Lluís XIV amb l’eloqüència íntima de la Sarabande a l’Espagnol de Marais, o els seus efectes d’arc en les imitacions de dansa, per incidir després en els aires afins a la malenconia (planys) amb la seva intervàlica, els pizzicatti laudístics o sons engalanats.

El descobriment d’aquest món interior es va complementar amb els aires de Hume, que feia compatible la seva sensibilitat amb la de soldat, un notori observador de l’esperit humà i reconegut per la seva afició a l’humor. L’humor i els humors destil·len en aquestes peces en les quals s’al·ludeix notòriament també a la malenconia, en aquell país propici. Savall ha fet prodigis dels quals es gaudeix al disc amb les músiques de Dowland, per exemple. Atot aquest repertori que parla d’un món interior el recital hi va afegir versions de música popular celta i britànica en una viola amb cordes de simpatia; músiques conceptualment diferents, més fresques, directes i naturals, que contrasten amb la polifonia i el contrapunt de les anteriors, però que van abonar l’entusiasme del públic en un atapeït Saló del Tinell, amb una recerca intel·ligent de la disposició per a una millor escolta. Un recital per recordar.