Cerca de crítiques

Enquesta

El concert més fluix de la temporada

11/11/2014 |

 

Programa: Freire interpreta Chopin

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Segur que en aquest dur títol hi va contribuir la baixa de darrera hora de qui havia de dirigir l’OBC, el director català Josep Pons, però malgrat que el programa prometia –escoltar una simfonia de Brahms sempre és prou excusa- va ser una mala tarda. L’inici, correcte, amb un ‘El rapte de les Sabines’ de Blancafort amb força tics afrancesats, molt al gust de l’estil del 1932 en què es va estrenar. En aquesta obra, de gran riquesa rítmica i contrapuntística, ja es va fer palesa la sensació que es refermaria al llarg del concert: una corda molt en forma i un metall poc atent i que sona temorós cada cop que ha d’iniciar una frase en piano.

Freire va demostrar que és un molt bon pianista. Sap entendre el sentit del què interpreta i va evitar el risc d’exhibir virtuosisme oferint una lectura molt digna del segon Concert per a piano de Chopin, on hi destacaria especialment el moviment lent. La direcció del suplent Alan Buribayev va estar en aquesta obra massa pendent del solista, atenció que requeria clarament l’orquestra. Finalment,, la lectura de la preciosa Segona Simfonia de Brahms va ser molt plana. Tot i les possibilitats que amaga va ser interpretada massa de pressa i amb un excés de volum, sobretot als dos darrers moviments. Passem plana i mirem endavant.

Sembla però que al públic li va encantar. Potser era jo qui no tenia una bona tarda.

Ignasi Albors
Catclàssics