Hi havia expectació i les expectatives es van complir. Daniil Trifonov és un pianista extraordinari, cridat a fer grans coses. Tornarà a Barcelona el 29 de gener per interpretar el segon concert de piano de Chopin. Caldrà ser-hi, per veure l’entesa del músic rus amb l’orquestra. Ara, en solitari, ha confirmat el que ja s’anunciava sobre la seva excel·lència als 23 anys.

El programa era de risc i una bona mostra del que és capaç Trifonov: la transcripció lisztiana de la Fantasia iugaBWV542 de J.S. Bach, la Sonata op. 111 de Beethoven i els Dotze estudis d’execució transcendental de Liszt. Les dues primeres peces van revelar el seu domini tècnic, amb sàvies gradacions sonores, distribuint la projecció i l’emissió d’un so ara pulcre, ara solemne i ressonant i ara amb textures espúries. Magistral pulsació (els trinats amb els dits del mig i anul·lar, de vertigen) i ús del pedal. Envejable. Poques vegades s’aborda en concert aquesta integral de Liszt. Una pàgina de dificultats còsmiques, tant per la seva varietat de dinàmiques com per les acrobàcies digitals. Trifonov és àgil, no sempre pulcre en atacs que ocasionalment produeixen sons en fals (escassos), però un virtuós de cap a peus. Caldrà veure, en futures ocasions, la seva sensibilitat en el discurs i la seva concepció narrativa d’obres menys abstractes que les presentades dimarts al Palau. De moment, aquest debut confirma que Trifonov ja és un gran entre grans.