Martha Argerich és l’enllaç entre la gran tradició pianística i la generació d’avui. I el que va fer amb la seva interpretació del segon concert de Beethoven va ser una lliçó magistral. El mateix que Gidon Kremer, el violinista letó que va desplegar entusiasme i bon ofici en l’arranjament, al costat d’Argerich, del Concert per a flauta i arpa de Mozart. Llàstima que a Kremer se li escapessin de les mans alguns compassos del rondó conclusiu (i això que,com Argerich, tocava amb partitura!). Llàstima també que el rendiment de la Kremeriana Baltica oferís un so poc transparent, com un bloc granític. En aquest cas es va explicar amb l’arranjament (poc afortunat) de Viktor Kissine, i tan sols justificable si, al lloc de l’arpa i la flauta, hi ha dues autoritats del piano i el violí, com va ser el cas.