El Quartet Casals haurà vist reduïda la seva presència en la programació de L’Auditori, però segueix comptant amb una parròquia fidel que va acudir a la Sala Oriol Martorell per a la inauguració de la temporada de cambra 2014-2015, un cicle que també clourà la mateixa formació el 10 de juny de l’any que ve.

Aquest cop no es tractava d’oferir contrastos reveladors entre autors o estils dispars, sinó de centrar el focus en un aspecte concret del vast repertori per a quartet. D’aquesta manera, el classicisme vienès de Haydn i Mozart era abordat sota el prisma de l’influx que el llenguatge contrapuntístic i, en concret, l’exemple referencial de Bach, van exercir en la seva escriptura.

La presència de fugues o, com a mínim, passatges amb elements fugats, va ser el fil conductor del concert del Quartet Casals, amb, com a punt de partida, les cinc fugues que Mozart va transcriure per a quartet a partir d’El clavecí ben temperat del seu il·lustre antecessor. En aquestes miniatures d’alta concentració musical, el Quartet Casals va realitzar l’exercici més radical de so, foragitant tot indici de vibrato, a risc de tensar al màxim l’afinació. En la resta d’obres, el so va guanyar en amplitud, la qual cosa no va ser contradictòria amb un clar subratllat dels passatges més dissonants, un recurs també evident en la fantasia de Purcell oferta com a propina.

Elegància gens afectada

El classicisme en mans del Quartet Casals té una innegable vitalitat, sense caure en la precipitació, i una immaculada claredat polifònica, alhora que una impecable lògica estructural (el ben graduat pas de la llum a la foscor en el Quartet opus 20 núm. 5 de Haydn).

La formació catalana sap donar a aquests pentagrames una elegància gens afectada, ben allunyada, per sort, de les figuretes de porcellana amb què en altres temps se solia confondre aquest repertori. La reconfortant lluminositat amb què el Quartet Casals va atacar el Quartet KV 387 de Mozart va ser l’exemple òptim.