A la iniciativa sempre estimulant de l’Associació Franz Schubert, de la qual Jordi Roch ha estat promotor principal –i va ser objecte d’un homenatge divendres amb la presència de Mathias Goerne– cal afegir, per segon any consecutiu, el Life Victoria, organitzat per la Fundació Victòria dels Àngeles i dirigit artísticament per Enric Martínez Castignani. El festival, que inclou classes magistrals, conferències i petits concerts introductoris a càrrec de joves intèrprets, arriba ara a una segona edició que té en diversos espais del recinte modernista de l’hospital de Sant Pau el seu lloc d’acollida.

Va ser un encert començar la segona edició del Life Victoria amb Roman Trekel i Ulrich Eisenlhor, després de la breu i estimulant aparició de la mezzosoprano Cristina Segura i del pianista Nejic Lavrencic. Trekel és un baríton d’irisacions variades, magistral en l’ús dels ressonadors cranials i molt atent a les inflexions de les paraules cantades, mastega cada fonema, cada síl·laba, cada vocal i cada consonant. Si el timbre no és homogeni i peca en alguns sobreaguts de sons esblanqueïts, supleix aquests punts febles amb un sentit expressiu indiscutible. Això, unit al carisma inherent d’una figura de gran presència escènica, acaba de complementar la qualitat d’unes vetllades en què es va més enllà del lied: el festival vol ser un espai de complicitat amb l’espectador, i ho aconsegueix amb una atmosfera metalied, per entendre’ns.

Programa excel·lent, magistralment cuidat pel piano d’Ulrich Eisenlohr, amb peces de Schumann i Schubert a la primera part i amb un Dichterliebe schumannià d’antologia a la segona. Bravo, un any més, per la iniciativa i pels bons resultats obtinguts.