És gairebé impossible d’emprendre el camí de la crítica davant un acte d’amor i amistat que es va traduir en paraules musicals, en lied de la més alta categoria, tant pel fet de ser-ne Schumann l’autor com per haver-ho interpretat el baríton Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz en un concert sorpresa dedicat a una figura molt important de la música a Catalunya i més. Jordi Roch és com el pare de tots aquests grans cantants liederistes d’avui, i crec que amb molts dels intèrprets que han estat objecte dels seus ajuts, el seu interès, el seu entusiasme i dedicació al treball musical, avui podríem formar una gran orquestra.

Qui ha estat part de les dues devocions que conformen la vida del Dr. Roch, podrà donar fe que tant en la música com en la medicina, el centre d’atenció és la persona. I d’aquest acte únic, memorable, del qual vam gaudir divendres, un acte d’art i d’amor, absolutament humà i alhora transcendent, jo en guardaria entre altres coses la mirada inicial de Matthias Goerne en sortir a l’escenari, que semblava dir amb L’amistatdeGoerne ‘Metalied’ gest commogut i una picada d’ull, mirant el rostre sorprès i sempre somrient de Jordi Roch: “Sí, sí...

som aquí... feliç aniversari!”. L’acte –no previst per l’homenatjat– va començar amb un petit documental basat en una subtil entrevista de Maricel Chavarría als dos bons amics gravada al bell claustre de Vilabertrán.Acontinuació Goerne i Schmalcz van interpretar els cicles schumanians: Frauenliebe und leben i Dichterliebe, propers en la seva creació (tots del 1840) i ara a l’escenari; qui pot dubtar que va ser un acte d’amor? I quines versions!, dites amb naturalitat, amb emoció, i que van comunicar aquella delicada intimitat dels poemes de von Chamisso i la música de Schumann, amb la senzillesa, i profunditat alhora, del Dichterliebe (Heine- Schumann). La culminació, el bellíssim cicle sobre dotze poemes de Kerner. Jordi Roch entre Matthias Goerne (dreta) i Alexander Schmalcz Fou un encert iniciar En l’aspecte estrictament musical –si es pogués aïllar de l’emocional– Goerne i Schmalcz van fer gala d’una extrema sensibilitat, varietat de color, amplitud de registre, harmònics del baríton, i el traç subtil del piano de Schmalcz, amb uns legatos sorprenents, cantant des de l’instrument.

No sembla haver estat gravat, ens queda la memòria, perquè en realitat va ser un regal dels dos músics que van venir expressament per saludar l’estimat amic. Un acte que va comptar tambéamb la col·laboració desinteressada de molts i amb un públic que va omplir l’agradable auditori. Un acte que parla a més d’una societat, aquesta que tenim –un orgull formar-ne part–, i que és capaç de motivar i allotjar aquest acte d’amor i amistat.