Bon començament d’una nova temporada de l’OSV amb un programa molt interessant i sobretot marcat per la joventut. Els dos cors participants –el Cor Jove de l’Orfeó Català i l’Infantil Amics de la Unió– van fer una feina sensible. I en el Requiem für Mignon de Schumann el cor que dirigeix Esteve Nabona per bon camí, va deixar veure ambició i possibilitats, i la voluntat d’afrontar aquests compromisos amb una feina molt eficaç. Els seus cinc solistes van lluir frescor i uncert aire de melodrama mendelssohnià, en una feina de caràcter i entitat. En una sala absolutament plena, la cantata Our garden d’Arvo Pärt (una obra de joventut que poc té a veure amb l’estil que identifica aquest gran compositor pròxim a complir els vuitanta anys) va ser l’ocasió de lluïment d’aquestes meravelloses nenes/nen de Granollers. Amb una feina sostinguda i reconeixement internacional que duu a terme el seu director Josep Vila aquest grup pot aspirar a molt, i de moment commou per la seva qualitat i naturalitat. En aquesta obra diversos narradors molt joves van circular per l’escena amb efecte, deixant sempre un somriure en el públic. El cor va cantar amb una homogeneïtat i precisió, alhora que calidesa, i en certa manera llibertat, que va entusiasmar.

El concert, dedicat per l’OSV amb molt bon criteri a l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu, va mostrar la capacitat d’aquests músics incipients, també l’orquestra va ampliar les seves files amb els joves aprenents del seu planter per a Pins de Roma de Respighi, que va resultar en versió molt cuidada, amb formidables moments de la corda, plans diàfans i direcció eficaç de Rubén Gimeno. L’entusiasme del públic va culminar amb el Bolero de Ravel que, encara que va deixar veure alguns problemes i desequilibris, va ser celebrat com una festa. Una orquestra que ha de fer un esforç per treballar a fons, potser amb menys espectacle Malikian i més profunditat.