COM sona el cel? A Bach im Himmel, a mig camí ENTRE la dolçor cotonosa i l’espectacularitat hollywoodenca. Si elLiceu comença temporada sense inaugurar-la, el Palau la inaugura ja començada amb l’estrena d’aquesta peça de Bernat Vivancos, un incessant voleteig sobre el primer preludi d’ El clavecí ben temperat amb un tecnicolor orquestral emparentat amb els arranjaments bachians del gran Leopold Stokowski. Va ser l’inici d’un concert força menys reeixit que el primer del cicle a causa del rendiment grisenc de la Nacional d’Espanya.

El reclam, tanmateix, no era pas l’orquestra sinó Anne-Sophie Mutter. ElConcert per a violí núm. 1 de Bruch va tornar a posar en evidència un so poderós, una tècnica sobirana i una expressivitat generosa que, tot i el CONTROL ferri de la solista alemanya, no deriva en fredor. Llàstima que l’acompanyament de Miguel Harth-Bedoya pequés de sorollós, un pecat també present a la Novena simfonia de Dvorák. Amb una corda espessa i un metall massa entusiasta, el director peruà va optar PER l’aparatositat més superficial. Potser només es tractava de fer l’assaig general de la inauguració de temporada a Madrid.