Cerca de crítiques

Enquesta

La realitat Montsalvat

14/9/2014 |

 

Programa: 'Homenatge als defensors de Barcelona' de l'Orquestra del Montsalvat

Lloc i dia:Basílica de Santa Maria del Mar, 12 de setembre de 2014

Fa mig any vàrem ser informats de la creació d’una orquestra rere la qual es volia bastir un projecte ambiciós. La idea sonava bé i a les runes del Born vàrem constatar que la música, tot i la evident inadequació de l’espai per a un esdeveniment musical, també. Avui, hi insisteixo, només sis mesos després, el projecte Montsalvat és una realitat que pas a pas s’assenta i que va afegint peces a l’estratègia intel·ligentment dissenyada per Oriol Pérez i Treviño i Domènec Òrrit. Ara, el Cor del Montsavat.

Després de tres concerts es poden endevinar algunes de les constants d’aquesta Montsalvat. L’explícita càrrega simbòlica de les seves propostes. Tot sempre té un perquè. La tria dels espais, les obres seleccionades, que encaixen amb la fi del projecte. Un projecte que ‘desplega les seves activitats com a part de l’esperit d’una època qualificada com a canvi de paradigma’ en una Catalunya que ‘camina decidida cap a profunds canvis polítics i mentals’.

Francesc Prat ja va anunciar a la roda de premsa del concert que l’Orquestra encara es troba en procés de construcció i que el seu principal objectiu és crear un so base independentment dels músics que la componguin en cada moment, fins i tot del director. I això vol dir molt treball tècnic i la voluntat d’oferir Interpretacions personals.

 

L’Homenatge

El ritual comença amb l’arribada de la llum de la ma del mestre de cerimònia, l’actor Pere Arquillué, qui encén un ciri abans que el fagot obri sinuosament l’Introitus et Kyrie del magnífic i excessivament ignorat Rèquiem en do menor de Cherubini. És l’hora de l’honra litúrgica i de passar el dol dels màrtirs anònims de la defensa catalana. Simbolisme musicat en forma d’agraïment i de reconeixement. Estrena del Cor del Montsalvat amb vint-i-vuit veus solistes seleccionades i dirigides per Lluís Vilamajó. Bones sensacions les que ens van generar aquest cor freelance amb voluntat de continuïtat (està anunciada pel desembre una Creació de Haydn a Sant Pau), potser un pèl massa dominat per la força de les sopranos i contralts respecte les veus masculines que va interpretar adequadament el to de cada passatge amb vigor i delicadesa.

Pausa. Ara és l’hora de traspassar el caràcter fúnebre per aixecar el vol. Ara és l’hora de canviar la tonalitat, del Do menor al Do major. Del dolor a l’esperança. El simbolisme del text de Hölderlin com a transició de les cendres a les llavors, promesa de futur. Ara és l’hora de lluitar amb el destí. I poques obres com la Cinquena de Beethoven per reflectir aquesta voluntat de lluita i de vèncer les adversitats. I la Montsalvat ens oferí una lectura de vertigen interpretada a un ritme frenètic i que palesà que està ben travada amb una corda molt ben treballada i compensada. Molt bons músics –majoritàriament catalans- que creixen a cada concert i amb propostes, com ja suggeria Prat a la presentació del concert, innovadores. No es tracta de repetir clixés, es tracta de parlar amb veu pròpia. Trobar la sonoritat de Prometeu que ens encomana al destí. Aquesta cerca d’una sonoritat pròpia que doti la Montsalvat de caràcter i personalitat i que pas a pas es concreta. La Montsalvat ja té Cor i el projecte, coherent i sòlid, es consolida. Objectiu assolit: Una interpretació pròpia d’un moment històric transcendent.

 

Ignasi Albors
Catclàssics