LÍRICA Concert Richard Strauss Intèrprets: Ángeles Blancas, soprano. Dani Espasa, piano. Ensemble Orquestra de Cadaqués Direcció: Fausto Nardi Lloc i data: Festival Castell de Peralada. Església del castell de Peralada (4/8/2014)

El Festival de Peralada no ha volgut deixar passar de llarg el cent-cinquantenari del naixement de Richard Strauss i ha programat aquest concert a l’església del castell, amb un grup instrumental procedent de l’Orquestra de Cadaqués i amb l’eminent pianista Dani Espasa, els quals han acompanyat un programa de sis lieder, dels més eminents del compositor, amb els quals va començar el concert.

Ángeles Blancas, que amb un sentit de la contradicció es va presentar vestida de color negre rigorós, va començar amb una poderosa versió de Zueignung, un dels primers i més coneguts, i va continuar amb cinc més, tots en versió orquestrada per Adrià Barbosa, cantats amb una veu poderosa i un estil molt adequat, com a primera part del programa. Després vam escoltar un magnífic arranjament de Franz Hasenöhrl per a quintet instrumental del poema simfònic Till Eulenspiegel, en el qual vam poder admirar el magnífic rendiment dels solistes (especialment del clarinet) i va ser un moment musical absolutament deliciós per la interpretació d’aquesta versió reduïda de l’obra de Strauss.

Va reaparèixer Ángeles Blancas, que semblava que tingués alguna incomoditat vocal, perquè va estossegar discretament unes quantes vegades abans de començar la darrera obra, que deixava Strauss enrere, presentant-nos un Quartet per a corda i veu (la veu la de la soprano, esclar) del compositor francès Philippe Fénelon, que en aquests anys està sent un dels més actius en el camp de l’òpera contemporània, i que d’aquí a uns quants dies presentarà a Peralada la seva òpera Flaubert & Voltaire. La música del quartet de corda amb veu, que Ángeles Blancas va cantar admirablement, es percep com si estigués situada dues travessies més enllà de Strauss, però en alguns moments sembla que hi hagi una certa connexió, que potser és la causa per la qual s’ha programat aquesta peça amb la mateixa intèrpret, que va lluir una agilitat vocal realment admirable per fer front a les exigències dràstiques de la partitura de Fénelon. Aquest va saludar el públic congregat a l’església, que va aplaudir amb cortesia, però sense demostrar cap entusiasme especial per aquesta última peça. Els artistes van saludar els tres cops de rigor.