Cerca de crítiques

Enquesta

Certament, Barcelona estima Bach

27/7/2014 |

 

Programa: Bach íntim. Andreas Martin, llaüt

Lloc i dia:Capella de l'Esperança, 26/7/2014

Fa uns dies a la Revista Musical Catalana, Mercedes Conde Pons titulava el seu comentari a diversos concerts de la Bachcelona d’enguany amb un enunciat que faig del tot meu: ‘Barcelona estima Bach’.  Havent estat present al concert inaugural a càrrec de Ton Koopman i Tini Mathot i als dos de dissabte que pràcticament finalitzaven el cicle, puc garantir de forma clara l’enunciat manllevat. La importància colossal i la rellevància de Johann Sebastian Bach en la història de la música enfrontades a la seva presència a les nostres esglésies i auditoris està lluny de ser corresposta i aquest entusiasta i joveníssim festival ha sabut adonar-se’n i començar a posar-hi remei. Cal destacar que sortosament la massiva assistència als concerts d’un públic heterogeni però majoritàriament local han correspost la il·lusió dels entusiastes promotors de Bachcelona. I és que el fet que el programa s’ha anat configurant en part important arrel de les propostes de músics –alguns d’ells de relleu- que volien ser-hi acaben per demostrar que quan es fa bé la feina, amb rigor, qualitat i pencant de valent, els resultats arriben. Fins i tot arriben d’hora, com ha estat el cas.

Bach íntim. Andreas Martin a la Capella de l’Esperança

El llaüt és un instrument de so delicat que demana proximitat. Un ambient íntim i proper és per tant requerit. El llaütista alemany Andreas Martin a l’inici del concert va lloar l’acústica de la Capella de l’Esperança titllant-la d’ideal. La configuració de les localitats al seu voltant a més van ajudar a crear l’ambient idoni. Des dels primers acords de l’adaptació del propi Martin de la Suite per a violoncel en Sol major número 1 BWV 1007 de Bach vàrem copsar que el so suau arribava net i clar. La pulsació delicada i la pulcra atenció que Martin posava en cada nota van fer del concert una delícia. Abans de cloure’l amb una nova Suite bachiana, aquest cop amb adaptació del propi Bach de la número 5 BWV 1011 en Do menor, una breu Suite de Johann Jakob Froberger per a clavicordi, autor anterior a Bach la música del qual s’adapta perfectament al llaüt. Els comentaris de Martin abans de cada obra contextualitzant-la o salpebrant-la d’anècdotes van fer més entenedora la seva execució.

La programació permetia enllaçar la intimitat de la Capella de l’Esperança amb la majestuositat de la Basílica de Santa Maria del Mar, novament plena d’àvids oients. Aquí vàrem poder escoltar la Cantata Es ist das Heil uns kommen her, BWV 9 (La salvació ens ha arribat) escrita per al sisè diumenge desprès de la Trinitat amb interpretació del Cor Participatiu - Cor BZM i elBZM Ensemble amb els codirectors del festival Daniel Tarrida, a l’orgue i Pau Jorquera, a la direcció.

Un bon comiat que ens ha deixat moltes ganes d’assistir a la presentació de la tercera edició que de ben segur esdevindrà un nou pas d’aquest festival tant i tant necessari i interessant.

Ignasi Albors
Catclàssics