Exuberant muntatge d’Andrea Chénier el que ha produït el Festival Castell de Peralada en la seva primera aproximació a aquesta òpera d’Umberto Giordano. Estrenada el 1896, el seu llibretista, Luigi Illica, col·laborador habitual de Puccini, es va basar lleugerament per a aquesta òpera verista en la vida del poeta francès que va ser víctima de la guillotina de la Revolució Francesa: joves idealistes amb ànsies de canvi, poetes sensibles víctimes dels seus propis anhels i innocents aristòcrates que al primer acte passegen les perruques i els ampul·losos vestits pels mateixos salons palatins que al final seran reutilitzats com a presidi dels seus adinerats ocupants... Us sona? La vetllada va tenir ahir a la nit la seva gràcia. I no només perquè el tenor Marcelo Álvarez va estar exultant al paper principal, un personatge que exigeix tant i que vocalment no perdona; igual que Carlos Álvarez al paper del jove idealista Gérard –el seu llinatge no els emparenta: el primer és el tenor argentí i el segon, el baríton malagueny, habitual de Peralada–. Carlos Álvarez es va mostrar exquisit, amb absolut control dels seus moviments escènics i totalment recuperat del problema vocal que va interrompre la seva carrera fa poc més d’un lustre. I què no dir de Csilla Boross, una bona sorpresa com a substituta de l’anunciada Eva-Maria Westbroek al paper de l’aristòcrata Maddalena de Coigny, un rol que tampoc no és fàcilment abordable i en el qual la soprano hongaresa s’estrenava (a més de debutar a Espanya).

Doncs va tenir la seva gràcia, dèiem, o la seva desventura, esclar, perquè suposava la revisitació d’un clàssic històric que acaba malament, això és, amb el batibull de les decapitacions, però que ens recorda al final que el somni d’amassar fortuna per part d’uns quants –ja sigui ficada al joier rococó o en un compte a Suïssa– genera monstres. I que la sala d’estar de casa sempre és susceptible de convertir-se irònicament en la mateixa presó, tal com demostra al muntatge el director d’escena Alfonso Romero Mora.

El conseller de Cultura no va acudir a l’estrena de Peralada –ja va ser al concert inaugural del festival–, encara que sí que ho va fer el de Territori, Santi Vila, i la consellera de Cultura basca, Cristina Uriarte, ja que aquest Chénier és una coproducció de Peralada amb ABAO-OLBE, l’associació bilbaïna d’amics de l’òpera, el president de la qual, Juan Carlos Matellanes, també hi era present. I precisament ahir a la nit hi va haver una ben nodrida llotja presidencial en celebrar-se la Nit de la Comunicació d’Abertis. Envoltant el matrimoni Carmen Mateu i Artur Suqué hi havia no només Santi Vila, sinó l’advocat Miquel Roca i la delegada del govern María de los Llanos de Luna. Encara que els veritables connaisseurs entre el públic van ser els al seu torn artistes: el tenor Jaume Aragall, la soprano Desirée Rancatore o el mateix Xavier Sabata. Mentrestant, en escena, i en una obra amb tants personatges, es van poder assaborir veus nostrades com la de Mireia Pintó (servent mulata de Maddalena) o Àlex Sanmartí (Mathieu). O la del colombià Valeriano Lanchas, que va participar a la Tosca del Liceu. Per cert, José Luis Basso va fer l’última aparició com a director del cor del Liceu. Bye!