Festival Pau Casals Intèrprets: Amit Peled, violoncel; Daniel del Pino, piano Lloc i data: Auditori Pau Casals, el Vendrell (12/VII). Maridatge musical Vil·la Museu Pau Casals (16/VII)

Falla sempre deia que per crear calia allunyar-se –com també fa el bon cuiner– del motllo i les receptes, i la Fundació Casals va proposar –es repeteix el 29/VII i el 20/VIII– un “maridatge musical” que consisteix que l’enòleg Gerard Jané (magnífics vins), els músics Andreu Brunat i José Manuel Martínez, el xef Jordi Guillem i el xef pastisser Oriol Rossell es reuneixen i “componen” (fins i tot la música) d’un menú amb presència experimental i de molt bon gust de productes locals. S’hi suma la simpatia i l’entusiasme que fan de la sessió una degustació somrient. I ni més ni menys que la directora de la Vil·la Casals, Núria Ballester, com a mestra de cerimònies. És per a exquisits, i molt aconsellable, i molt més si hi sumem una visita a l’entranyable museu Casals.

Pocs grans músics internacionals tenen un recordatori als seus pobles natals o d’adopció com són els casos de Manuel de Falla i de Pau Casals. I no parlo només d’Espanya, sinó d’Europa. Merescuts sens dubte; cases museu, arxiu documental, casa de concerts... un luxe. Això és el que tenim al Vendrell, de cara al mar, on ens porta la fantàstica autopista gairebé anònima Pau Casals...

El cert és que parlem de cultura amb majúscules amb traducció en l’ensenyament, en el turisme, i que fa els fonaments d’una societat. Des de fa uns quants anys el Vendrell s’ha caracteritzat per una acció sostinguda, i no només per part de les institucions públiques, que també, al voltant de Pau Casals. Hi ha la fantàstica seu de la Fundació, també la casa natal, es va restaurar el formidable orgue que tocava el seu pare, es va construir una Escola de Música i a l’Auditori que porta el seu nom hi té lloc cada estiu un festival que inaugura amb un homenatge al violoncel i per tant a Pau Casals.

Així, dissabte passat Juli Grandía va programar com a obertura el jove i prometedor cellista israelià Amit Peled. Se li ha cedit temporalment a instàncies de Marta Casals Istomin el famós violoncel Goffriler que tocava el mestre. Amit Peled, cellista que comparteix el món israelià i l’americà, no va poder utilitzar ara el Goffriler perquè està sent reparat, però ho farà molt aviat.

Gran cellista, molt personal, va obrir amb la Suite núm. 1 de Bach, en versió austera, poc romàntica, amb un vibrato molt puntual, so franc, directe, clara articulació i afinació inapel·lable. El tempo –terreny del gust– ràpid va determinar una certa distància amb la interioritat de les peces, encara que el fraseig va ser molt expressiu, cas de la Sarabande. En aquest pla d’expressió directa va tocar, amb el pianista Daniel del Pino, el Kaddish de M.

Kopytman (1919-2011), que s’ha d’entendre en la tradició jueva, i Cinc peces populars del georgià S. Tsintsadze (1925-1992), virtuoses.

Un àmbit que també es manifesta en la Sonata (violoncel i piano op. 19) de Rakhmàninov, en la qual va exhibir exquisida tècnica, naturalitat, so potent, potser sense gaire matís, i gran dosi expressiva. La seva referència final al patiment actual de molts nens israelians i palestins va ser un altre homenatge a Pau Casals.