30/6/2014 |
Programa: Xavier Sabata i Kenneth Weiss
Lloc i dia:Claustre de la catedral de Girona
El claustre medieval de la catedral de Girona segurament deu haver acollit sovint els pensaments melòdics d’amor d’algun trobador errant cortesà, incloses les seves penes, Com va passar amb aquest preciós recital del barroc del contratenor català Xavier Sabata amb Kennet Weiss al clavecí. El programa de Sabata presentava per als seus recitatius i àries de Händel, Bononcini, d’Astorga i Ruggieri, la complicitat emmascarada del món d’herois i déus antics que, com bons pagans, també cantaven les seves penes d’amor. Cor ingrat de Händel va començar la sèrie molt definida en termes estilístics a més, en un programa molt ben elaborat, amb l’esperit estètic dominant italià, però amb les particularitats de cada compositor. Més encara si hi afegim la participació en el clavecí de Weiss, un mestre, que amb un ús molt adequat de l’ornamentació i el caràcter, va acompanyar les àries, i va deixar veure a més en cinc sonates de Scarlatti el que és la diversitat estilística en el mateix marc estètic. Scarlatti és un compositor de gran envergadura, encara que aquí se li assenyali la complicitat amb el casticisme. Res més allunyat d’això, encara que utilitzi alguns dels seus ingredients de guitarra, i en canvi més proper a l’esperit de Bach per exemple en la seva potent Sonata en Sol menor que va tancar la sèrie de Weiss. Cal subratllar la bellesa de la música escrita pel menys conegut Ruggieri, una mica anterior a la resta dels seus col·legues en el programa, molt vinculat al món venecià i d’on Vivaldi va obtenir inspiració, del qual Sabata va fer molt bones versions. Després d’anys de recerca, el contratenor català ha arribat a consolidar una personalitat molt assentada, molt bona tècnica, amb un color personal, veu de cos rodó en una feliç coincidència d’un registre agut natural i una ressonància de pit harmònic greu que fa molt càlid el discurs. Eren diferents les veus de contralt i fins i tot de soprano, dels contratenors originals händelians; aquí hem gaudit d’un bon duet clavecí-veu, de gran sensibilitat i fortalesa totes dues propostes.