El mínim comú denominador no sempre és fàcil de trobar quan es programen dues òperes breus dissímils en aparença com Il prigioniero i Suor Angelica. Lluís Pasqual empra a consciència la imponent estructura metàl·lica dissenyada per Paco Azorín, una gàbia giratòria de tres pisos, per connectar la presó inquisitorial de l’obra de Dallapiccola amb el convent on ha estat tancada la protagonista de Puccini. El simbolisme és tan simple com eficaç: cossos i ànimes reclosos sense possibilitat d’escapatòria. Amb una direcció ajustada, Pasqual respecta tant la colpidora tragèdia del primer títol com el sentiment melodramàtic del segon (amb miracle inclòs, tractat amb força tacte).

Si el muntatge establia ponts, Edmon Colomer, en la seva primera producció escenificada al teatre (substituint el previst Josep Pons), va diferenciar les dues partitures. El director català va traduir amb encert l’atmosfera opressiva d’ Il prigionero, en la seva més que benvinguda estrena al Liceu, i la implacable progressió cap a un final que glaça la sang. Per contra, a Suor Angelica, l’ aneguet lleig del Trittico, hi va prevaler el detallisme (els efectes descriptius de la primera part) i el refinament tímbric de l’orquestra pucciniana, amb un bon rendiment del conjunt de la casa, així com d’un cor que s’acomiada de José Luis Basso.

Homenatge a Dolora Zajick

Els accents escruixidors de la Mare de Jeanne-Michèle Charbonnet van ser una bona porta d’entrada a un Prigioniero que Ievgueni Nikitin, com l’anònima víctima, va saber dur sobre les seves espatlles amb intensitat ben graduada, mentre que el carceller/inquisidor de Robert Brubaker va ser d’una sinuositat falsament beatífica. Com a Suor Angelica, Maria Agresta va anar a més al llarg de la funció, amb un cant que, descomptant algun agut tibant, va preferir el matís ben modulat al mer desbordament emocional. Un control similar va lluir Dolora Zajick, justament homenatjada amb una pluja de paperets celebrant el 25è aniversari del seu debut al Liceu: la seva implacable princesa va ser una lliçó de com es pot actuar amb la veu (i més quan aquesta segueix sent un instrument privilegiat). De la comunitat monacal en cal destacar la zeladora de Marina Rodríguez-Cusí i la Suor Genovieffa d’Auxiliadora Toledano. Un díptic singular i alhora reeixit per tancar una temporada moguda.