Una vida entre guerres Intèrprets: Imma Colomer, narradora; Anna Casademunt, viola, Cor Auditexaudi (P. Bascones, dir.), Cor Gregorià d’homes (M. Soler, dir.) Cor Esmuc-Alumni (Ll. Vila, dir), Joan Casals, orgue Producció: Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines Lloc i data: Parròquia de Sant Pere de les Puel·les (13/VI/2014)

Si mirem a un passat no gaire llunyà, la guerra, això que feliçment en els nostres temps és una cosa aliena, va marcar gairebé totes les generacions. És el cas d’Agnès, l’abadessa del benedictí monestir de Sant Pere de les Puel·les entre el 1693 i el 1715, que va ser recordada a la seva antiga casa amb un preciós concert espectacle amb les músiques que envoltaven la seva vida quotidiana. És un dels actes del tricentenari, que s’ha de presentar aviat a Sant Joan de les Abadesses. A no perdre’l, perquè és una cosa singular. Unir història, patrimoni cultural, llocs com aquesta magnífica església o com serà a les Abadesses, és música de les esferes, o harmonia.

Singular perquè si hi ha una cosa positiva en aquestes commemoracions del 1714 és que a través d’exposicions (vegeu l’actual a Sta. Àgata), llibres, concerts... es permet al ciutadà tocar la història de Barcelona en uns temps en què sempre se’ls va dedicar escassa consideració. Barcelona subratlla el seu passat medieval i modernista, però aquesta època del segle XVIII tan rica és encara un patrimoni a considerar.

El concert Una vida entre guerres, que va articular amb sensibilitat en continguts Agustí Espriu, conjuga peces del gregorià formidablement cantades pel grup femení Auditexaudi, i pel Cor Gregorià d’Homes, amb aquesta naturalitat que es dóna en les celebracions originals, i el color que li confereix la varietat tímbrica, i pel Cor de Cambra Esmuc-Alumni, d’exquisit treball en obres del segle XVIII. El que marca el fil conductor és la narració de l’abadessa Agnès, interpretada de manera impecable per Imma Colomer. Els seus records al·lusius a aquells dies en el que va ser la vida quotidiana de guerres en l’entorn del convent que donava a les muralles, estan ben sintetitzats, potser una mica esbiaixats en dibuixar bons i dolents, i l’heroisme dels joves, una cosa amb què cal tenir cautela perquè en els nostres dies cal donar valor a la raó i no a la guerra. Però, tornant al fet estètic, la conjunció de l’arquitectura de l’església, ben dibuixada en la penombra, de músiques d’estils contraposats i afins, amb formidables intèrprets, de quotidianitat històrica, deixa l’espectador gaudint de la riquesa d’aquell entorn de Barcelona (sumem-hi les properes ruïnes del Born) amb mirada d’il·lusió.