3r CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Kalina Macuta, violí. Obres de Paganini, Bacewicz, Brotons, Cervelló, Balada, Rodrigo, Lipinski. ATENEU BARCELONÈS. 6 DE JUNY DE 2014.

Amb el títol de “Capricis i reflexions”, la violinista polonesa Kalina Macuta va ser la protagonista del recital en què la presència de tres dels més destacats compositors catalans, Salvador Brotons, Lleonard Balada (ambdós amb una intensa activitat als Estats Units) i Jordi Cervelló (de qui s’estrenaven dues obres), va atorgar encara més rellevància al concert.

El programa, dividit en tres blocs, tenia una estructura perfectament traçada. La primera part va ser dedicada als “capricis”, i quedava integrada per obres de Paganini, Grazyna Bacewicz i per l’estrena de Grazyna: dos estudis de concert de Jordi Cervelló. La part central, més reflexiva, incloïa obres de gran serenitat de Brotons i Balada, i la darrera ens retornava als “capricis” amb pàgines de Rodrigo, una nova estrena de Cervelló (Lipinski: tres capricis de concurs), per cloure amb el Caprici en Re menor de Karol Lipinski, el compositor polonès que va arribar a rivalitzar amb tècnica interpretativa amb el gran Nicolò Paganini.

El darrer i popular Caprici núm. 24 de Paganini obria un recital que suposava un veritable tour de force per a la violinista polonesa, que ja ha actuat al Palau i que des de l’any 2002 forma duo estable amb el pianista Daniel Blanch. Les proeses tècniques de les endimoniades variacions que integren l’obra per a violí sol més celebèrrima del compositor italià no van ser obstacle per a una solista que es va mantenir ferma en l’execució, segura en la dicció, amb una sonoritat potent però alhora equilibrada, característica que va saber mantenir en el decurs de tot el recital. Seguidament va afrontar el Caprici polonès de la compositora Grazyna Bacewicz, autora que va inspirar a Jordi Cervelló la composició de Grazyna: dos capricis de concurs i que ha estat dedicada a Macuta. Pàgines de sàvia construcció formal, de gran demanda tècnica i de bellesa plàstica en què un llenguatge comunicatiu exigeix del solista un ampli domini de les sonoritats, del tempo i d’un virtuosisme que Macuta va saber transmetre amb claredat absoluta. Obra que, en definitiva, denota l’ofici d’un gran compositor i d’un profund coneixedor de l’instrument i que donà pas a la subtil i emotiva Et in terra pax de Salvador Brotons. Aquestes paraules del text del Gloria són la inspiració per un clam en favor de la pau, en què la serenitat i la profusió de sonoritats reflexives van mostrar-nos la vessant interpretativa més introspectiva de Macuta. Dos deliciosos adagios de Brotons basats respectivament en el folklore dels espirituals negres americans i en el folklore català (amb el motiu melòdic del Rossinyol que vas a França com a eix de la composició) ens van donar pas a una obra de gran color i amplitud de dinàmiques com és el Capriccio: ofrena a Sarasate de Joaquín Rodrigo.

Un instant del col·loqui amb els compositors. D’esquerra a dreta: Pere-Andreu Jariod, Jordi Cervelló, Lleonard Balada, Salvador Brotons i Kalina Macuta. © www.facebook.com/pages/Associació-Joan-Manén

Kalina Macuta es mou perfectament en tots els terrenys violinístics: tant en el de crear línies musicals àmplies i plenes de reflexió, com en el d’extreure una fogositat adient a tota la demanda tècnica i explosiva de la música. Per això unes obres de màxima complexitat com són Lipinski: tres capricis de concurs de Jordi Cervelló els va interpretar amb solvència, amb una solidesa tècnica i afrontant tots els esculls tècnics plantejats amb una qualitat interpretativa que mostra la seva vàlua. Després del concert, els tres compositors barcelonins i la intèrpret van protagonitzar un diàleg amb el públic moderat per Pere-Andreu Jariod, que ja en el decurs del concert va anar presentant les particularitats de les diverses obres programades. Un col·loqui distès en què els compositors van parlar sobre el procés creatiu: Lleonard Balada va comentar aspectes de les seves vivències americanes, la solista va reconèixer que de totes les obres programades, les més complexes a nivell tècnic eren les creades per Jordi Cervelló; o sigui, un punt final distès i interessant per a un recital majúscul i curosament estructurat.