FERRAN SENDRA

El tenor Klaus Florian Vogt i la soprano Anja Kampe, ahir, en l'assaig del primer acte de 'La valquíria'.

La tensió interna de l'obra de Richard Wagner La valquíria ha marcat també la preparació de la primera jornada de la tetralogia a causa d'una amenaça de vaga prevista a partir de dilluns, dia de l'estrena. Ahir el comitè d'empresa la va desconvocar i l'alleujament va permetre portar a terme l'assaig previ al general amb més tranquil·litat.

La vaga prevista entre les 19.00 i les 20.00 hores hauria obligat a suspendre les nou funcions d'un muntatge que té el 88% de l'aforament venut. «El comitè s'ha compromès a no anar a la vaga fins al final de la temporada», van informar fonts del Liceu. Això no garanteix, però, que no es vegi afectada la inauguració de la pròxima temporada si no s'arriba a un acord en la negociació del conveni i altres temes.

Roger Guasch, director general nomenat fa menys d'un any, exigeix flexibilitat, reducció de l'estructura i dels costos laborals per complir el Pla Estratègic i de Viabilitat que ha dissenyat. Aquesta setmana les administracions que sostenen el Gran Teatre (Ministeri de Cultura, Generalitat, Ajuntament i Diputació) han aprovat l'ajuda prevista d'11 milions d'euros per rehabilitar els fons propis del Liceu, que té un dèficit de 17 milions. La resta, uns cinc milions i mig d'euros, haurà de ser assumida pel Gran Teatre.

El magnífic repartiment de La valquíria està ple de grans veus wagnerianes en els dos repartiments previstos que cantaran sota la batuta de Josep Pons. Klaus Florian Vogt, Eric Halvarson, Anja Kampe, Eva Maria Westbroek, entre altres, protagonitzen el modern muntatge de Robert Carsen. La soprano Irene Theorin debuta al Liceu com a Brunilda, la valquíria del títol, després del seu èxit com a Isolda en concert amb motiu del Festival Bayreuth fa dues temporades. «Carsen ha estat fidel a la història però li ha fet fer un nou gir», diu la cantant sueca, que continuarà defensant el rol en el trancurs de les pròximes jornades. En aquesta descobreix que les emocions humanes són més fortes que la llei divina del seu pare Wotan, al qual desobeirà. Serà castigada per això a perdre la seva immortalitat i a ser expulsada del Walhala, el palau dels Déus que Carsen identifica amb els pocs privilegiats d'aquest món. «La valquíria és l'obra més directa, la més clara i la més emocional de tot el cicle», va dir el director canadenc. El missatge del compositor i llibretista segueix plenament vigent: «Wagner mostra la capacitat destructiva del poder». Respecte a la càrrega ecològica, va afegir: «Des que vaig començar L'anell del nibelung fa 15 anys la situació ha anat a pitjor. Per això la naturalesa desapareix d'escena».

La seva aposta artística no és de les que més perjudiquen els cantants però «està al límit», va dir ahir Albert Dohmen, el Wotan del primer repartiment. L'experimentat baix-baríton es va queixar que les escenografies massa obertes «més preocupades per la il·luminació», no tenen en compte la importància d'una bona caixa escènica. Això obliga els cantants a triplicar els esforços per projectar la seva veu i superar l'orquestra, una cosa per si mateixa ja complicada amb Wagner, amb una obra que és un autèntic tour de force. «Per a mi el més important d'una òpera és explicar una història i no aquelles provocacions inútils de directors d'escena per omplir el seu ego», va dir. Va aclarir, però, que no és el cas de Carsen: «Ell té un gran respecte per la música».