ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Memòries de l’amor

1/5/2014 |

 

Programa: Angela Denoke / Una nit amb Kurt Weill

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

 

Denoke va fer gala d’una elegància exquisida i va posar la seva firma a una proposta personal.

 
Kurt Weill, Hans Eissler en la música, o el mateix Berthold Brecht en el terreny de les lletres, van viure les fortes contradiccions de la primera meitat del segle XX entre la seva posició com a artistes política i socialment compromesos, i el seu exili proper a Broadway o Hollywood. Poc abans de la mort de Weill el 1950, Eissler va tornar a l’Alemanya de l’Est i es va trobar allà topades més dures entre ideologia i realitat política. Però, malgrat els extrems enfrontats, els dos mons, l’alemany i l’americà, no van ser el mateix per a Kurt Weill. I això ens ho mostra amb claredat el programa del recital de la formidable Angela Denoke, que va dedicar una primera part a la incomparable obra del cabaret berlinès (WeillBrecht) i la segona a cançons de Weill amb textos d’Ira Gershwin, Maxwel Anderson i d’altres. Dos mons, dos estils, encara que en algunes de les cançons, com Staywell, Weill recrea les seves essències. I aquestes característiques musicals, per a una música a més tan connotada amb el cant de la inspiradora Lotte Lenya, no van ser alienes a la interpretació de la Denoke que, en una proposta molt personal d’acord als seus gustos i possibilitats, va fer gala d’una elegància exquisida i va posar la seva firma.

Esclar, l’escenari del Liceu és poc adequat per a propostes tan properes a l’espectador, de tanta complicitat en el missatge. Denoke va cuidar a fons la dicció, tant en alemany, la seva llengua, com en anglès, va relegar el vibrato, va fer un exercici íntim d’expressió –necessàriament amplificada– iens va deixar moments d’emoció com el Què li va enviar el soldat a la seva dona?. Barbara song o cançons d’Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagony van ser molt contingudes en el gest –musical i corporal– sempre donant prioritat al que va ser el fil conductor del programa: el desengany de l’amor, sempre present el toc de malenconia que Denoke va fer brillar. Les cançons americanes, més àgils, menys dramàtiques, van arribar amb fluïdesa. Denoke va estar acompanyada per dos bons instrumentistes, Tai Baishai, piano i arranjaments, Norbert Nagel, fustes, i la soprano María Miró qui, a més de fer a duo un parell de cançons –excessiu el vibrato–, va llegir amb calidesa textos de Lenya-Weill.


JORGE DE PERSIA
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet