Apassionat, dinàmic, precís en les indicacions. ¡Beneïda energia la que Gustavo Dudamel va fer servir amb La consagració de la primavera! La interpretació de la revolucionària obra de Stravinski va obtenir sota la seva batuta volcànica una dimensió especial dimecres passat al Palau. El mestre veneçolà, de 33 anys, conduïa aquest cop una orquestra fórmula 1, la imponent Simfònica de la Ràdio de Baviera, i els resultats obtinguts amb la versió concert d'aquesta peça escrita per a ballet i els de la Pastoral de Beethoven, composicions allunyades en l'estil però unides pel cant a la naturalesa, van superar totes l'expectatives.

La figura d'aquest director, titular de la Simón Bolivar i la Filharmònica de Los Angeles, segueix creixent sense parar. Les seves actuacions com a convidat al capdavant de les millors formacions mundials no fan més que certificar la seva fama. No és usual veure com el concertino d'una orquestra com la bavaresa es fon en una abraçada amb ell al final del concert. I tampoc comprovar un tan alt grau d'implicació dels músics. Dudamel, situat discretament entre l'orquestra, no cessava de reclamar l'aplaudiment per als seus solistes i seccions. Fins i tot la propina amb El vals del divertimento de Bernstein va ser una celebració.

Sense partitures al davant, Dudamel va entusiasmar el públic de Palau 100, cicle al qual tornarà dos dies el gener del 2015. La vetllada es va iniciar amb la Sisena simfonia, que reflecteix l'amor per la vida a pagès del geni de Bonn. Les emocions que transmet aquest paisatge sonor van ser dibuixades amb bellesa cromàtica i homogeneïtat tant en la corda com en el metall, amb bonics diàlegs entre flauta i altres instruments

Però on l'orquestra va exhibir tot el seu poder va ser amb Stravinski, un repte pels seus girs rítmics, melòdics i agressius efectes percussius, que arriben fins i tot als violins i violoncels. La violència del relat pagà, evocació d'una naturalesa salvatge, té molt protagonisme amb els timbals. Va ser una interpretació equilibrada, però mantenint sempre l'espectacularitat. Al carrer, un grup de joves veneçolans van expressar amb pancartes el seu desacord amb el silenci del músic davant la repressió governamental al seu país.