La versió de Masaaki Suzuki de la 'Passió segons sant Joan' de Bach va omplir el Palau un dia després del seu pas pel Festival de Música Religiosa de Vic. Cada vegada que es programa el considerat com el més intens i complet exponent del drama sacre musical, amb la 'Passión segons sant Mateu', hi ha una bona resposta dels aficionats. El refinament d'una partitura revisada pel seu autor durant 25 anys fins a arribar al seu màxim nivell estètic sempre és una oportunitat de submergir-se en la bellesa de la seva profunda espiritualitat.

En el cas de la cita de dilluns al Palau 100 l'al·licient afegit era veure com responia davant el repte el Bach Collegium Japan, compost per una orquestra amb instruments antics i una coral. Les llargues aclamacions del públic després de dues hores ininterrompudes de concert no deixen lloc a dubtes de l'acceptació d'una proposta reforçada per destacades veus solistes europees.

Reconeixement internacional

La formació nipona, creada el 1990 per oferir al públic japonès un repertori barroc allunyat de la seva tradició, ha anat creixent de nivell en la mesura que els seus intèrprets s'han familiaritzat amb l'esperit d'aquesta obra i han acabat rebent el reconeixement internacional per les seves gires i el mig centenar de premiades gravacions de l'autor. Suzuki, que alterna la direcció amb la seva activitat com a organista i clavecinista, ha col·laborat amb formacions d'època europees i és un músic amb experiència i capacitat per exigir el rigor interpretatiu que plantegen obres com la que ens ocupa.

Sense entrar en comparacions amb grups de referència com els de Gardiner, la veritat és que, gràcies a la matisada, enèrgica i detallista direcció de Suzuki, el Bach Collegium va oferir una actuació equilibrada i plena d'emoció. Els 68 passatges d'aquesta peça clau de la música religiosa van mantenir sempre l'atenció de la sala modernista i a l'arribar a la colpidora bellesa dels cors finals, el públic va acabar levitant. Entre els solistes va brillar especialment el tenor Gerd Türk en el rol de l'Evangelista, amb un fraseig esplèndid i una notable projecció. La soprano Joanne Lunn va exhibir un bell color de veu i el contratenor Damien Guillon va merèixer els aplaudiments per la seva actuació, encara que en la vetllada el millor va estar sempre en l'ajustada tasca de conjunt.