24/3/2014 |
Programa: L'OBC i Un Rèquiem alemany, de Brahms
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
El gest gens ampul·lós, precís, del director F.-X. Roth denota –pel que hem sentit en aquesta versió del Rèquiem de Brahms– un esperit pràctic. És precís, mira cap a l’essencial i és clar i explícit alhora que mesurat, i sap donar relleu a l’expressivitat. Va tenir la formidable participació de dos importants cors catalans: afinació precisa, resposta immediata a les necessitats expressives, potser en la dicció mereix més temps per homogeneïtzar, com també és necessari un treball de fons per definir límits i qualitats en els fortissimo, però la seva potència va ser eloqüent i ben aconseguida.
La soprano Matthews va començar amb molt vibrato, però va modelar i va donar caràcter i particular esperit dramàtic al seu discurs. Va sorprendre la corporalitat, bon color, i la projecció en harmònics i potència del baríton Dolié, molt expressiu. I què podem dir de la versió: Roth va treballar amb bon criteri sense ambicions desmesurades per al que es pot aconseguir en menys d’una setmana de feina i el conjunt de l’obra, si no va arribar a emocionar, sí que va assolir profunditat. La corda va fer un exercici memorable de fraseig i lirisme amb un so molt càlid.