CRÍTICA

Per a la presentació de l'Orquestra Montsalvat al Born, el seu promotor, Oriol Pérez Treviño, partidari de connectar l'art amb d'altres arts sobre un subjecte de fons, va escollir el tema de l'heroïcitat i l'heroisme. Quin millor exemple que dues obres de Beethoven com la Música incidental per a l'Egmont de Goethe i la Simfonia núm.3 “Heroica”? I aquesta evocació de l'heroi de la independència holandesa contra l'opressió espanyola i de l'admiració frustrada per Bonaparte a qui va considerar, quan es va fer coronar emperador, com a traïdor de l'ideal de la Revolució Francesa. O sigui que la vivència de la tragèdia i que envoltà els fets de 1714 van ser acompanyats per dues obres finalitzades, respectivament, 74 i 90 anys després. La inclusió, a l'intermedi, del Tema del traidor y el héroe, de Jorge Luis Borges, que tracta de la manipulació històrica de convertir un traïdor en heroi de la independència del seu poble, va posar un interrogant a l'èpica popular.

L'Orquestra Montsalvat neix amb el propòsit de cobrir una mancança a casa nostra de tenir un conjunt especialitzat en música romàntica utilitzant instruments de l'època. Nodrida per bons músics tant d'aquí com d'altres països té com a objectiu fer diverses produccions l'any i tal vegada, si els vents econòmics li són propicis, establir-se com a orquestra de temporada.

El concert inicial no podia començar amb millor peu. Amb 41 músics, els instruments es van sentir bé en un espai no pas idoni com el Born i, ens va fer gaudir, en especial a l'Egmont, del millor Beethoven possible: transparència, qualitat en el vent i les fustes, fora de l'excés de volum de les orquestres simfòniques actuals i amb un so que devia atansar-se a l'original. En canvi, des del lloc on em trobava, va costar de seguir el fil del narrador, Josep M. Pou, amb una amplificació ressonant i amb prou feines va arribar la veu natural de Maria Hinojosa. Va sonar molt bé el Ritual de processó a càrrec dels músics de La Caravaggia que van encetar l'espectacle.