Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Deus in... Palau
10/3/2014 |
Programa: Vespro della Beata Vergine
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana
Al Palau no hi havia cap cadira lliure. I amb una obra que no és gens freqüent, i que mai no se sap com resisteix en concert. Es tracta d’una autèntica obra d’art de Monteverdi en homenatge a la Verge. Feta com l’hagués fet Tintoretto, o Veronese. Aquesta proposta de començament del XVII anuncia una forma de fer música renovadora que ens porta als inicis de l’òpera, sacra sí, però que en tancar els ulls s’imagina a través dels diversos gestos musicals tan ben expressats pel grup de John Elliot Gardiner, un moviment escènic amb tota la fantasia del barroc. I també amb la corresponent intensitat de l’expressió religiosa, la d’unir en comunió per mitjà de signes l’oficiant i el fidel. Pinzell original subratllat en la interpretació del mestre Gardiner, que sorprèn amb les novetats harmòniques i amb algun color popular, en un marc de gestos sacres, com les representacions religioses a les pintures de Brueghel. El fals bordó inicial, o l’aire de dansa de Psalmus 112, animen i faciliten els contrastos.
Els recursos de ressò, les figures expressives en els dos àmbits, la subratllada de termes en el vocal, trets vocals humanitzats i de fraseig sensual... Però el llenguatge de Monteverdi –en la magnífica intel·lecció de Gardiner– no s’atura en el literal sinó que l’emmarca en un potent entramat polifònic.
El cor Monteverdi, eloqüent, amb solistes de gala, excel·lents en expressió i estil, exquisits tenors i baixos. Un tractament de les parts ple de contrastos i color en números bellíssims com el sensible Duo Seraphim, que van afegir instrumentistes de primera línia, sofrents alguns en afinació per la calor de la sala. En general una benedicció, subratllada per les veus blanques de l’Orfeó.
La Vanguardia
Jorge de Persia
